El Louvre, les Toulleries i altres cosetes més

Enviat per fani el Dc, 05/09/2012 - 11:47

Louvre.JPG

Si vols visitar el Louvre, ja cal que hi vagis aviat. Una bona hora per no fer cues és estar allà entre les nou i quarts de deu.

El Louvre és immens. No es pot veure tot en un dia, ni en dos ni en tres. Has de planificar una mica la visita i tenir ben clar el que voldràs veure. Nosaltres decidim no sobrepassar l'hora trenta minuts dins del museu, penseu que anem amb nens i això per ells és una tortura i de rebot una tortura per qui els acompanya. Podríem dir que el Louvre no és un bon lloc per nens, però nosaltres ho intentem.

Per portar nens al Louvre t'ho has de treballar una miqueta. La canalla, porta una mena de quadernet explicant que trobaran a dins i prèviament els hi hem fet cinc cèntims de les obres de les quals gaudiran. Això els hi crea bones expectatives i mentre en tenen, dons...no molesten.

Decidim visitar l'art antic d'Egipte, Grècia i Roma i fer una petita visita a la Gioconda i a les bodes de Canaa. Això ens portarà 1h30m i no haurem vist ni una cinquena part del museu.

Dins del Louvre també cal mapa. No s'ha d'entrar sense demanar un mapa al passar que les taquilles. Penseu també que no s'hi pot fer fotografies amb flash, traieu-lo abans d'entrar per evitar possibles problemes, us asseguro que amb els nens n'hi ha.

Les mòmies, els sarcòfags, la Venus de Milo, la Victoria de Samotràcia, l'escriba assegut.... La Gioconda... Els nens es converteixen en caçadors de fotografies, competint directament amb les grans ordes de rivals asiàtics, que es plantifiquen al davant mateix d'una obra i no se'n mouen fins que n'han fet dos milions de fotografies des de cadascun dels seus angles.

Potser ens hi hem estat una mica més... però no ha estat per culpa de la organització sinò per les llargues cues que es formen als serveis. Cal tenir en compte que al Louvre hi ha pocs serveis i bruts.

Els serveis públics de París son molt bruts i sempre hi ha molta cua. Arriba un moment que crec que per no agafar cap mena d'infecció val la pena pagar els 20 o 50 cèntims que et costa anar a un servei ben net. Generalment els nens no paguen i no tenen cap problema si hi entres de tres en tres.

Deixem el Louvre i ens anem a esmorzar a les cadires dels Jardins de les Tulleries. Hem sorprèn gratament que en comptes de bancs, en els parcs de París hi hagi cadires, que tu pots moure depenent de les teves necessitats del moment. De ben segur que en el meu país ja les haurien robades totes o estarien totes malmeses.

Passem per Sota l'arc del Carroussel i fem la foto obligada de l'arc, del Obelisc dins i del arc del Triomf al fons. Un cop realitzada ens perdem una mica pels jardins observant les fonts i les escultures en direcció a la Orangerie, que trobem just abans d'arribar a la Plaça de la Concòrdia.

L'Orangerie és un museu dedicat al art impressionista i postimpressionista. L'obra més important que alberga son les Nympheas de Claude Monet, que no son Ninfes, sinó nenúfars. Trobem obres també de Picasso, Cézanne, Matisse, Modigliani, Renoir, Rousseau, Soutine entre d'altres. Em sorprèn Soutine, lluny de trobar-lo en els llibres d'art, el descobreixo aquí i em meravellen les seves obres retorçades i deformades, igual que si les miressis a través d'un vidre o mirall antic. Pensem que potser ens hauríem d'embriagar amb els aromes de l'absenta per veure-ho tot al seu lloc.

El museu és un espai de silenci i tranquil·litat, un bon lloc per calmar els ànims i fer una mica de parada, lliure de turistes. Surts d'allà igual que si haguessis fet una mena de Ioga mental.

Tornem a accelerar la marxa, ara cap a la plaça Vendome, no sense abans parar en un Turc per dinar. La plaça és el luxe i la frivolitat en estat pur. L'únic que en recordo son els verds marbres de Cartier, algun Cotxet que al meu fill va cridar l'atenció i que se'ns va posar a ploure sense que hi hagués un trist núvol.

Continuem i visitem la Madeleine, una església amb esperit de temple Romà, l'Opera de Garnier i les Galeries Lafayette.

Petats i rebentats ens dirigim finalment als Jardins del Palau Reial per acabar el dia. Aquí els cafès valen uns 6€. Ja se'ls poden prendre ells. Recomano que al decidir-vos per dinar o prendre alguna cosa en algun establiment mireu primer la carta per evitar sorpreses, penseu que aquesta gent no us tornarà a veure mai més i si us torna a veure no recordarà haver-os vist. O sigui que us podeu aixecar de la taula amb tota tranquil·litat.

Els Jardins son com una immensa plaça porxada i acuradament enjardinada, on en principi hi hauria d'haver una pila de comerços que nosaltres trobem tancats. A l'entrada ens entretenim jugant amb unes estranyes columnes llistades. Actualment aquest palau, que encara que s'anomeni reial mai ho ha estat, és la seu del Ministeri de Cultura

Avui son quarts de cinc i ja tornem a casa. París comença a ser costa amunt.