El meu avi era marica?

No, no ho era. Però he pensat que si posava aquest títol, molta gent llegiria l'article. Només per morbo, que sou uns guarros!!!!!!

L'altre dia vaig anar a casa als meus avis. Els meus avis ja no hi són (són al cel), però la casa sí que hi és. Està a Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona), un poble conegut mundialment perquè és on va néixer me mare. La casa dels avis sempre ha tingut un espai misteriós: les golfes. I per això he vingut a casa als avis: a veure què hi ha a les golfes. El meu avi MAI m'havia deixat pujar a les golfes, ni a mi ni a ningú.

Hi entro. Hi ha paquets, calaixos i caixes plenes per tots costats. Obro un calaix i primera sorpresa: el meu avi fumava porros!!!! Collons amb l'avi, no ho hagués dit mai! Però si sempre fugia del fum!! L'home tenia tot el material ben posat al calaix, cada cosa al seu lloc. Un fumeta ben organitzat, si senyor.
Obro un altre calaix: cartes escrites a mà, cartes d'amor. Estimada Júlia, estimada Marisa, estimada Pilar, estimada Remei, estimada Lluïsa... Collons amb l'avi!!! Segona sorpresa (i gran): l'avi les feia anar a totes de cul. Jo que sempre l'havia tingut com l'exemple d'home fidel, setanta-set anys amb la mateixa dona, fins i tot li feia arròs bullit quan ella es trobava malament!! Estic constarnat.

Dubto si: a) continuar xaferdejant b) marxar cap a Mataró: em decanto per l'opció a) i ara obro unes caixes que hi ha al costat de la petita finestra que debia servir per escampar el fum dels porros. La caixa està plena d'armes: pistoles, fusells, mosquets, metralladores, bazuques, llançagranades... Tercera sorpresa: el meu avi era un boig de les armes de foc!! El meu avi, l'home més pacífic del món, l'antiguerres, era la versió catalana de Charlon Heston!!!!! La mare que el va...

Ara si que plego: amb una visita de dotze minuts a les golfes he descobert que l'avi que jo m'imaginava que tenia (fidel, pacífic, saludable) era un altre (drogadicte, multiamorós, violent). Però quan estic apunt de baixar em fixo en un paquet de color groc que hi ha en una cantonada: l'obro i (quarta sorpresa): centenars de bitllets de cinc mil (5.000) de les antigues pessetes!!!!! Em poso a contar com un boig i m'hi passo dotze hores: la suma és desorbitant: cinc-cents (500) milions de pessetes, o el que és el mateix, tres (3) milions d'euros. D'on va treure el meu avi tants calès? Com va poder estalviar tant, amb el seu sou de paleta? I més preguntes: què faig jo ara? Explico a la meva família la troballa? Callo, vaig al Banc d'Espanya a canviar les pessetes per euros i m'ho patejo tot? Ho dono tot a l'escola del meu fill perquè comprin material? Faig una aportació al Barça perquè fitxin en Cesc? Contracto els Mishima perquè toquin tot el dia per mi?

Totes les respostes, d'aquí una setmana.