El meu pessebre

A casa al pare sempre s’han fet pessebres. El primer que recordo haver-hi contribuït era el que muntàvem sobre l’estreta rapissa de la llar de foc. Un camí que portava a reis i pastors de les muntanyes a la cova sense possibilitat d’encabir-hi cap altre rierol que els desviés de la seva fita. Mentre nosaltres fèiem aquesta petita mostra, el pare feia el seu, el gros, el que havia de situar a l’habitació del mig o fins i tot algun any a l’eixida. Era un pessebre tradicional, de suro i molsa, però amb elements que el feien especial per a tots aquells que durant el Nadal s’acostaven a casa. Els pastors caminaven d’un costat a l’altre gràcies a una cinta adhesiva que no parava de fer voltes; tot un plegat es posava a nevar o ploure; la muntanya del fons de tot, d’on venien els reis, de sobte es convertia en un volcà ferotge que escopia unes flames immenses; del dia més radiant passàvem a una nit estrellada després d’una magnifica posta del sol; ... i així tot un seguit de detalls que s’anaven incorporant mica en mica als pessebres dels anys següents. Poc a poc, tots vàrem anar incorporant-nos a la creació dels pessebre. Vàrem passar l’etapa del guix, del pessebre modern amb missatge, del minimalista,...
Al marxà de casa, però, el tema pessebres va desaparèixer. No tenia temps, o em feia mandra, o quedava antiquat i fora de lloc... excuses i més excuses.
Els darrers anys he tornat a agafar el fil. He anat durant uns anys a casa a ajudar al pare, ell no ha deixat mai de fer-lo, només n’ha variant l’estil. Tampoc m’he perdut els muntatges extraordinaris del meu cosí. En Calassanç fa pessebres-maqueta (podeu veure el que té a la botiga d’en Ramon Floris o a la Kussanteria). Amb una mica de “porexpan”, molta paciència i art fa un pessebres dignes d’estar exposats a qualsevol galeria pessebrista. Ell prefereix, però, exposar-los a l’entrada de casa seva i fer Nadal.
Per tot això, aquest any m’he atrevit a fer un petit pessebre a la lleixa dels llibres de casa. El jardí d’una casa de pagès on els seus habitants en posat el naixement al peus d’un arbre n'és l’escenari.
El Nadal són moltes coses, però el pessebre n’és un element primordial. Si no n’heu fet cap, us animo a agafar una mica de suro i molsa i adornar el vostre menjador amb un petit pessebre. Veure com el Nadal serà més complert que mai.
BON NADAL i FELIÇ 2011