El mossèn, el tigreton i els sis litres de Don Simon

Sabeu què em va passar l'altre dia? Passo per davant de l'esglèsia de Santa Anna i em venen unes ganes boges de confessar-me. No passo pel confessionari des que vaig fer la primera comunió i ja va sent hora de tornar-hi. Negocio amb èxit amb els homeless que viuen a la plaça: sis litres de Don Simon a canvi que em cangurin els meus dos fills durant el temps que estigui al temple sagrat. Em trobo un capellà que no veia des que em donava classes de cant gregorià:

Jo (educat): “Perdoni, pare Anton, que em podria confessar?”
Mossèn Anton (sorprès): “Però si tu... si tu ets en Xevi Galceran!!”
Jo (content): “Si, sóc jo. Veig que m'ha reconegut. Això que feia molt temps que no passava per aquí”
Mossèn Anton (rialler): “L'última vegada que et vaig veure pesaves com a minim 30 quilos menys”
Jo (indignat): “I vostè deu tenir un càncer, amb aquesta pinta que fa de vell demacrat?”

Fem les paus i entrem al confessionari. El pare Anton amb fa recitar el parenostre i em demana que li expliqui els meus pecats:

Jo: “L'altre dia vaig tenir un somni eròtic pensant amb la dona de la neteja de l'escola”
Mossèn Anton: “Què més, què més?”
Jo: “No segueixo “Lost” i en canvi m'he enganxat a “La Riera” “
Mossèn Anton: “Què més, què més?”
Jo: “Sempre dic als meus fills que nosaltres no som espanyols i que Espanya ens dóna pel sac ”
Mossèn Anton: “Què més, què més?”
Jo: “Aquest matí m'he comprat un Bonny i un Tigreton en una benzinera”
Mossèn Anton: “Alguna cosa més?”
Jo: “No, no, ja estic”

El pare Anton se'm queda mirant i em demana un favor: un canvi de papers. És a dir, que jo faci de capellà i ell de pecador. Accepto la proposta:

Mossèn Anton: “M'agrada anar sense calçotets sota la túnica”
Jo: “Què més?”
Mossèn Anton: “Porto un gran tatoo a l'esquena”
Jo: “Què més?”
Mossèn Anton: “Em crec tot el que diu en Zapatero”
Jo: “No passa res. Alguna cosa més?”
Mossèn Anton: “No m'he llegit la Biblia”
Jo: “Vale.”

Sortim del temple, el convido a fer un frankfurt i li regalo l'últim disc de Mishima. Estem relaxats i contents perquè ens hem explicat els problemes, sense jutjar-nos ni criticar-nos. Una gran teràpia, potser l'inici d'una gran amistat.