El perquè dels polls

La meva intenció d'avui era escriure sobre el carril bici, però els polls m'ho han impedit, no puc pensar en cap altra cosa.

Us explicaré la meva història...

Diumenge, tornant del parc, al arribar a casa, procedeixo a dutxar als meus fills. Ja és pràctica obligatòria, untar-los amb mig pot de mascareta i passar la pinta llemenera pel seu cap.

Al cap de la Clara apareixen dos polls i un nombre indeterminat de llémenes.

Assequem el cabell, posem el tractament, tornem a rentar, llemenera, assecador i per acabar d'assegurar-nos passem la planxa. En tot això han passat tres hores i ja son quarts d'una i l'endemà hi ha cole. Per sort aquest cop en Guillem i jo ens en hem lliurat.

Dilluns, la Clara arriba al cole neta, immaculada, asèptica. Al matí tornem a passar la llemenera, repassem els cabells com les mames goril.les, pentinem amb dues cues ben tibants i reguem el cap amb colònia.

Dimarts, arriba l'hora de la dutxa, passem llemenera i ens surt un poll de la mida d'un gra d'arròs.

No hi ha dret, com pot ser? Si potser n'hagués passat algun, ara, com a màxim estaria en estadio ninfa dos ( mirar foto ). És impossible que hagués nascut en el seu cap.

Tots els polls que arriben al cap de la Clara, son família, cosins, tiets, nets, avis, son tots descendents d'una Eva poll que va arribar al cap de la generació del 2003 ara fa 6 anys. I han anat procreant fins a conquerir els 27 caps dels nens de la classe. Han passat de cap a cap, han anat guanyant guerres contra alcohols, vinagres, filvits i han anat escrivint, la seva pròpia història.

Son endèmics de la seva classe. Han anat evolucionant, cap a una espècie pròpia. Tenen trets comuns i diferenciadors. De ben segur que un entomòleg trobaria diferències amb als altres polls. Potser mirant el seu cap i els seus polls esbrinaria que és un nen dels 27. Potser, a la llarga, una ONG defensora dels drets dels animals ens prohibiria maltractar-los, declarant-los espècie en perill d'extinció.

I enrabiada per les hores perdudes, amb mal de cap de passar tanta pinta, miro a un gos amb el seu collar, lliure de puces. Les pipetes antipuces, els radarcans. No hi haurà una pipeta per nens, o una diadema repel·lent, una pastilleta antipolls, un aparatet per espantar-los...