El ple municipal del 16 d’abril de 1931

El dia 15 d’abril de 1931, una ordre telegràfica del Govern Civil manava que l’endemà dia 16 es constituïssin els ajuntaments d’acord amb els resultats de les eleccions del dia 12 i procedir a l’elecció d’alcalde.

Aquell mateix dia 15, els tres regidors republicans elegits convoquen l’alcalde en funcions per una hora abans de la sessió plenària per a comunicar-li una ordre del president de la República Catalana, Francesc Macià. Eren unes instruccions sobre com s’havien de composar els consistoris catalans: si el nombre de regidors republicans escollits fos insuficient per a constituir l’ajuntament, els elegits havien de designar el nombre de persones que correspongués, d’ideologia catalanista republicana o simplement republicana, fins a sumar la majoria. Iniciat el ple, el secretari de la Junta Municipal del Cens Electoral interpretà que la instrucció portava a proclamar regidors electes únicament als tres representants del Centre Catalanista Republicà.

El candidat electe amb més sufragis rebuts, altrament alcalde en funcions i cap de llista del Centre Catalanista, va requerir del secretari de la Junta Municipal del Cens Electoral les credencials dels seus regidors, mentre que el regidor republicà més votat ja feia la proposta de noms alternatius. En proposava fins a set, cap dels quals havia rebut vots en les eleccions, que se sumaven als altres tres del Centre Catalanista Republicà i als tres del Centre Catalanista que havien obtinguts més vots en cadascun dels dos districtes en què es dividia electoralment la població.

L’alcalde en funcions no acceptava la proposta per considerar-la antidemocràtica i aliena al poder del poble, declarant-se catalanista republicà com tots els seus. Altrament, l’única ordre rebuda a l’ajuntament era la del Govern Civil.

Atesa la situació, acordaven que el comandant militar, capità de carrabiners, fes la consulta corresponent a la superioritat, resolent que l’ajuntament s’havia de constituir d’acord amb els resultats de els eleccions del dia 12.

Finalment, l’ajuntament es constituïa el dia 16 d’abril de 1931, en una nova sessió convocada per a les 7 de la tarda, acte en el qual no va assistir el regidor del Centre Catalanista Republicà amb més vots obtinguts i on en el decurs de l’acte els altres dos regidors republicans, reservant-se el dret de prendre possessió quan ho consideressin convenient, van abandonar la sala.

Acompanyem imatges del dia 15 d'abril, festa nacional, dels fotògrafs F. Sandoval i Antoni Badosa Soler, de les col·leccions de l'AHFF

Antecdents  de la proclamació de la II República a Arenys de Mar

En el context polític espanyol de 1930, els resultats de les eleccions municipals de 12 d’abril de 1931 van precipitar la fi de la monarquia d’Alfons XIII, que fins poc abans havia estat els paraigua de les dictadures dels generals Primo de Rivera i Berenguer.

A Arenys de Mar, les formacions polítiques que van concórrer a aquelles eleccions es dividien clarament en dos bàndols. En un, l’anomenada Coalició Catalanista, s’aplegaven els que fins poc abans havien integrat el Centre Regionalista, convertit aleshores en Centre Catalanista, i els del Centre Catalanista Republicà. Entre els primers, afiliats i membres propers a la Lliga i, entre els segons, elements que després trobarem repartits entre Esquerra Republicana de Catalunya i Acció Catalana Republicana, i algun republicà radical. A l’altra bàndol, la Unió Monàrquica, que recollia membres de l’extingida Unión Patriótica d’en Miguel Primo de Rivera o, en clau local, del Centro Popular, coneguts, popularment, per "puputs".

Els resultats foren clarament favorables a la Coalició Catalanista, situant a l’ajuntament els 10 candidats que presentava, 7 pel Centre Catalanista i 3 pel Centre Catalanista Republicà. La Unió Monàrquica, al seu torn, aconseguia 3 regidors dels 9 candidats proposats. Recordem que el sistema electoral era per llistes obertes i que el dret a vot es limitava als homes majors de 25 anys.

Acompanyem una fotografia de Joaquim Castells, de 15 d'abril de 1931, on el Centre Catalanista Republicà situat al carrer Ample apareix guarnit amb les banderes catalana i republicana.