El PP al carrer

És normal, ho heu d’entendre, portaven molts anys endarrerits pobres nois. Però carai els ha agafat fort ara. Clar tants anys reprimits. Però això sí, sense perdre la compostura i vestits correctament per l’ocasió que sortiran per la tele.

En tres anys la gent del PP han anat a més manifestacions que en la resta de les seves vides. Mira tu, ara li han trobat gust! La llàstima és que ho fan sense cap motiu reivindicatiu i únicament per encendre els ànims de la pobre gent. No han sabut pair la seva derrota electoral i aquesta és la seva rebequeria. No han entès encara, no és el seu estil, que hi ha els espais democràticament creats per resoldre els conflictes de partits. El carrer és per altres coses. Però el seu pensament és simple “o fa el que volem o muntem un pollastre”. Una posició que no es pot ni considerar infantil, solament antidemocràtica.

Tothom pot sortir al carrer a manifestar-se, evidentment que sí. Però s’ha de fer honestament, per protestar sobre allò que es creu injust, però no per a causes amb finalitat únicament partidistes, per aconseguir-ne un rèdit electoral. Espero i desitjo que aquestes males formes els passin factura a les properes eleccions espanyoles. Si no és així hauran deixat clar que en política tot si val i això, com deia algú d’avançada edat, pot ser perillós.