El Turó de ca l'Amar... amunt i cims 5/25
Enviat per dènia el
El cim d'avui ha arribat per sorpresa i inesperadament. Esmorzàvem a l'escola protegits del sol. Aquest és el moment del dia en que tots parlem de les propostes o inquietuds que volem portar a terme. Doncs algú ha comentat, mig en broma mig en sèriu, que podríem escalar des de Lourdes i arribar a la bandereta que, entre queixalada i queixalada, vèiem al cim del nostre paisatge. Au, va!
Hem carregat aigua, paper de wc, una corda i poca cosa més. I cap amunt que hi falta gent. El primer tram l'hem fet grimpant per uns xaragalls més profunds que nosaltres... i a mida que hem anat agafant alçada hem anat trobant un camí, ample i bastant deixat, que ens ha anat pujant amunt sense parar. Amb la mateixa rapidesa el cel s'ha ennuvolat i ha començat a ploure... però estàvem tant engrescats que ningú ha pensat en fer mitja volta. Ni tan sols a l'hora de dinar.
Arribar al cim, un xic mullats, ha estat un regal. Hem trigat una hora i quart, tenint en compte que l'Ivó, amb 2 anys i mig, ha fet un bon tros a peu. Hem caminat poc més d'1,1 kms. però amb un desnivell de 210 metres. I des d'allà hem pogut olorar, i veure, les faves a la catalana que ens esperaven a l'escola. Quina gana!!!
A la foto del cim, sota l'enorme pal i la senyera, estic amb companys d'escola, mares, pares, acompanyants i els educadors.
Així que el temps just per a fer una foto i descobrir un gran escarabat. Més tard a l'escola hem descobert el seu nom en un llibre: l'escarabat pudent. Per sort nosaltres ens hem lliurat de la seva fortor.
Un altre dia us escriuré sobre aquest petit llibre, que ha estat una gran descoberta. De l'escola esperaré a que algun dia us en parli en meu germanet... a veure si s'anima com a arenyauta.
