Elisabeth Taylor s'està morint. Dietari

Tarda d'amable conversa i d'excel·lents gintònics, ahir al Club del Cep. Quin lloc més bonic i més ben assistit! I l'amabilitat i destresa dels qui t'atenen fora de l'abast dels ulls tafaners de la riera. Penso que tant de bo decidissin formar part de la llista secreta de locals on es pot fumar sense molestar els qui no fumen. Lamentable l'escena dels petits grups de persones que fumen al carrer. Fumar deixa, en aquestes circumstàncies, de ser cap plaer. Cal la conversa a taula i el cafè o la teva copa preferida. Fumar mata, ja ho sabem, com tantes d'altres coses, però el tabac no és cap producte il·legal, i res no fa pensar que ho hagi de ser en un futur proper perquè de la seva venda se n'aprofita tota la societat. Bé. ¿Quina importància té, d'altra banda, si existeixo? M'hi fa pensar l'anècdota que explica Vila-Matas. En una classe de filosofia, un estudiant demana al seu ancià professor com s'ho pot fer per saber si existeix. I la resposta del professor: “¿I això, a qui importa?” D'acord, ¿a qui importa la nostra existència? ¿Hi ha cap llibre dedicat a l'estudi d'un únic poema? ¿Existeix Egipte? El poema de la revolta del món com canvia i el privilegi de ser testimonis de la història. No tinc del tot clar que sigui bona la caiguda de Mubarak. La xusma m'espanta perquè la xusma no pensa. Elisabeth Taylor s'està morint i hi ha el record d'aquell soldat que diu que va dormir al seu llit, al llit de Cleopatra reina. Blancor i mirada astral omnipotent. La seva espinada cruixí al llarg del meu braç. I jo, alliberat, vaig fer oblidar Antoni. I això va ser tot. Egipte. Alerta amb l'integrisme islàmic. Alerta que no caigui Israel. Cauríem tots! Que s'ho pensin dos cops els tanoques de les flotilles “humanitàries” carregats d'armes i bombes contra Israel!

El diputat de C's, Jordi Cañas, ¿per què es fa dir Jordi i no Jorge, com pertocaria?

I, sobretot, no ser socialistes ni xaiets.
www.miquelcolomer.cat