Els 'americanos" arenyencs

Entorn dels indians, ara que hem iniciat el seu mes.

En alguna ocasió, poques, hom pregunta pels indians arenyencs. Quan se’ls explica que no pas tots els emigrants a Amèrica poden ser considerats indians o “americanos” i que en la tasca que poden emprendre trobaran dificultats en la identificació dels personatges i a l’hora de poder-ne fer un seguiment, es queden amb la repetició dels noms que són coneguts per tots.

Hom assenyala tres condicions bàsiques per a poder considerar “americano” a l’emigrant a Amèrica: que hi hagi anat, que hi triomfés econòmicament i que tornés a la seva població o bé al país d’origen. No obstant aquestes tres condicions, encara n’hi pot haver una altra: que una vegada tornat exterioritzés d’alguna manera la fortuna acumulada, bé que no necessàriament per afalagar la vanitat. Fins i tot, hom podria distingir entre els que tornen a la població d’origen, els que ho fan al país i en relació amb el lloc on presumeixen de les riqueses assolides. En tot cas, tots aquells que havent emigrat i havent-se enriquit no haguessin tornat, no es poden considerar indians.

Aquesta visualització de les riqueses, en els casos menys ostentosos, es podia limitar a la construcció de llars més o menys sumptuoses, que podien incloure la recreació d’ambients antillans interiors o exteriors, a la construcció de tombes magnificents, a deixes dineràries amb finalitats benèfiques, etc. Es fa difícil saber si la recreació d’ambients antillans és deguda a l’enyorança de l’entorn americà un cop tornats, tant com si els noms de les plantacions i les parcel·les de les que n’eren propietaris els fills d’Arenys de Mar a Amèrica era per causa de l’enyorança de la vila.

Potser ho podem veure a l’ingenio Nuestra Señora de los Remedios. Propietat, possiblement, de l’arenyenc Joan Illa Ribas des de mitjans segle XIX, se situava a la costa Nord de Cuba, a l’Oest de l’Habana. Els ingenios, eren explotacions agrícoles dedicades a la producció de sucre a partir de la canya, on s’hi distingia la part de plantació, la part de transformació industrial, la zona on vivia la dotació i la residència principal, a més d’altres construccions annexes. L’ingenio Nuestra Señora de los Remedios, l'extensió del qual era semblant al terme municipal d'Arenys de Mar, es dividia en 87 canyars, cadascun dels quals tenia el seu nom propi, entre els que hi trobem: Mont Calvari, Sant Zenon, Arenys de Mar, Caldetas, Sant Roc... I vet aquí que la llar arenyenca de la família Illa, amb entrada pel carrer d’Avall i eixida a la Platja Cassà, tenia interiors decorats amb pintures de vegetació frondosa i un gran jardí que donava a mar.

Properament, l’ingenio Muestra Señora de los Remedios ocuparà l’espai expositiu de l’arxiu.