"Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble."

Diumenge passat es va viure un desagradable episodi a la Ràdio protagonitzat per l'Alcalde de la nostra vila. No va tenir problemes a l'hora de culpar a l'AMPA de l'escola Sinera de ser una organització polititzada. La causa per llançar aquest dard enverinat no era altra que el fet que no se l'havia convidat formalment, ni a ell ni a la Regidora d'Educació, al sopar de fi de curs del centre.

La intenció d'aquesta acusació no seré pas jo qui la desvetlli, crec que tots tenim prou recorregut a aquestes alçades per saber el perquè de tot plegat. De ben segur que la intervenció va calar en algun dels oients. Des d'aquesta tribuna d'arenyautes, en la que em sento més cómode, voldria apuntar algunes reflexions i opinions.

En primer lloc apuntar que el president de l'AMPA, l'Oriol Ferran, centre de la polèmica, va intervenir immediatament per aclarir que tot havia estat un descuit i precisament per aquest motiu va demanar disculpes públiques. El fet l'honora, us confesso que jo no hagués estat capaç de realitzar una intervenció com la seva després d'escoltar les barbaritats que s'havien dit.

En segon lloc, i com a opinió totalment personal, dir que crec que ja n'hi ha prou de formalismes absurds que recorden a temps medievals. El divendres es va fer un sopar de final de curs organitzat per les famílies, un sopar de recapte, on cadascú es portava la carmanyola amb la única intenció de compartir una estona amb els que són companys de viatge en aquest tram de la vida. Famílies  que, en molts casos, només tenen un lligam entre elles: els seus fills. No entenc, a no ser que siguin també mares i pares del centre, o en el seu defecte amics d'alguns d'ells, quin és el motiu de la presència d'autoritats, siguin del color que siguin. Però si per algun motiu, que jo no sé endevinar, els hi fa tanta il·lusió només cal que s'hi presentin, és una escola no el Palau de la Generalitat.

Per contra, sí em va semblar encertat la seva presència, la d'autoritats polítiques, al dinar del desè aniversari, acte al qual van ser convidats i del que van participar activament tant als parlaments com al dinar. Però com deia aquesta és només la meva opinió i ha de ser l'AMPA a través de les seves reunions la que es posicioni. Jo com a mare del centre acceptaré de bon grat la seva decisió.

 En tercer lloc, i ja entrant en el que realment importa, dir-vos que em sento decebuda i dolguda. M'entristeix enormement veure la talla dels qui ens governen: jo, jo i una altra vegada jo. En lloc de posar a l'ull de l'huracà a l'Ampa del Sinera se n'haurien d'omplir la boca d'elogis. I ho dic jo que lamentablement, i per questions de salut, no en sóc una membre activa però malgrat tot me'n puc beneficiar del seu treball. Mares i pares de forma desinteressada, robant hores de la seva vida personal, tiren endavant projectes, que en aquests moments, arriben a suplir les manacances econòmiques que pateix l'escola pública.

He vist com els nostres patis s'omplien de vida i com les meves filles tornaven a casa emocionades amb el rocòdrom o els bancs, on ara poden seure per esmorzar. I això ha estat possible amb les quotes que hem pagat entre tots, però també amb les hores que han dedicat alguns pares i mares, que s'han passat dissabtes i diumenges treballant perquè els seus fills i els dels altres en gaudissin.

Fa només dues setmanes ens van convocar a una reunió a l'escola. L'AMPA ens va explicar el nou sistema de llibres que entrarà en funcionament aquest proper curs. En diuen reutilització i tot i que va més enllà d'un tema econòmic us diré que l'estalvi de practicament 700 euros al llarg de l'escolarització em va semblar més que bé. I tot com a resultat, de nou, del treball desinteressat d'alguns pares i mares en col·laboració amb l'equip docent del centre. I com a darrer exemple la incorporació d'un servei de logopèdia que gràcies a l'AMPA ens permet a les famílies que ho necessitem de manera econòmica i fàcil ajudar als nostres fills. Aquests són només tres exemples del que he viscut aquests darrers mesos, de projectes que l'AMPA ha desenvolupat i dels quals a casa ens hem pogut beneficiar.

Exposat això jo em pregunto quantes vegades heu sentit que els nostres responsables polítics utilitzin els seu espai públic per felicitar a les persones que sense cap més intenció que millorar l'escola, fer-la més gran i més rica, treballen desinteressadament? Quants comunicats formals ha rebut aquest col·lectiu agraint-los el treball i encoratjant-los a seguir fent gran la seva comunitat?. Menys retrets i més agraiments senyors, menys sopars i més treballar!

I com a punt final dir-vos que tot i que em vaig exaltar en sentir les declaracions de diumenge, el que m'ha fet explicar-vos el que penso i sento no ha estat això. Passejant per la xarxa m'he trobat a persones que amb el seu posat de Jutge Suprem s'apunten al carro i donen lliçons a aquells que hi eren abans, estaven durant i continuen després. Com diuen al Sinera: "A l'escola venim a fer-nos grans"

Salut i força escola!