Es diu Jordi Pera

Debat electoral, anit, centrat en els joves. A penes hi ha joves, però, entre els assistents. 4 o 5 tan sols. La sala és plena, però són molt pocs els de menys de 35 anys. Res de nou. Val a dir, això sí, que l'acte l'organitza un grup de joves, La Llotja, inquiets i compromesos. Joves que no aconsegueixen, tanmateix, arrossegar joves. El debat en si mateix té, com solen tenir tots, poc interès. Aproximadament les mateixes convencions de sempre. Cap sorpresa. Uns, de comptats, dominen més bé que els altres l'art de l'oratòria. Parlen mirant el públic i la seva dicció és fluïda. A l'altra banda, n'hi ha fins i tot un que se serveix del seu ordinador portàtil i no fa altra cosa sinó llegir a corre-cuita allò que hi té anotat. Molt poc interès després de gairebé 2 hores. Al final, cada candidat disposa d'1 minut per demanar directament el vot. De tots 7, només n'hi ha 1, un de sol, que se surt del gris i pobre i massa sentit guió adotzenat. Només 1 d'inconformista, només 1 que hi veu clar, que sap què passa i quin és el veritable problema de fons -la deriva, el desinterès i la falta de motivació general. Només 1 que no es conforma a demanar el vot i que va una mica més enllà. Voteu-nos, diu. Voteu-nos. I tant se val, però, si no ho feu. Perquè el més important, diumenge que ve, 22, és que voteu i no us quedeu a casa. Participació, mobilització, compromís. Aquest candidat és el meu candidat. I es diu Jordi Pera.
www.miquelcolomer.cat