Estic estancada....
Enviat per eulalia el
" Estic estancada, no avanço, més aviat vaig enrere i el que és pitjor, em fa por dir-ho, però sento com si estes morta...no sé que fer...". La Mar, la meva filla gran encara viu a Londres, l'altre dia fèiem un skype, estava realment molt angoixada, com si em parlés desde el més profund d'un pou negre. Com a mare sentia la seva angoixa i la patia, sabent que ella i només ella pot sortir del pou.
" Mar, vols dir que la que no avança i la que va enrere no és la Mar vella?", vaig deixar un silenci per a deixar-nos sentir les paraules. " Vols dir que la que se sent morta no és la Mar antiga?". Una altra pausa.
" És clar! És veritat! La Mar vella necessita morir per a que pugui néixer i florir la Mar nova. Mami, és que jo sento que sóc gran, tinc coses molt grans per a oferir...la Mar vella protesta, no vol morir, i la Mar nova empeny, vol néixer, per això em sento rara, ara ho entenc. La deixaré morir en pau, tinc ganes de ser nova! Gràcies mami!". La seva cara anava canviant a mida que parlava i anava tinguen el seu propi despertar, la presa de consciència del procés de transformació que està experimentant.
Moltes de nosaltres ens sentim d'aquesta manera sovint, i més últimament amb el canvi de paradigma que ja tenim a sobre. Volem un món nou, més harmònic, amorós i autèntic, és el nostre dret de naixement i és just que ho reivindiquem. El que no és intel.ligent és dirigir les nostres peticions cap a fora, cap a qui no té poder per a donar forma als nostres somnis, mai seran ateses i l'únic que rebrem és desànim, frustració i impotencia. L'únic camí possible és el que va endins i fins que no morim a nosaltres mateixos, fins que no permetem que les nostres creences poc saludables, pensaments restrictius, memòries negatives morin, mai podrem néixer com a persones noves i mai podrem crear el nou món que anhelem.
Aquest és el nostre poder més més transformador, morir i renéixer una i una altra vegada, deixar enrere el que és vell per abraçar el que és nou, pur i frec.
I tu, de quina manera et permetes morir i reneixer a tu mateix/a?
2 comentaris
Comentaris
Molt profund i gràfic. De
Enviat per Synera99 el Dll, 12/11/2012 - 20:04
Molt profund i gràfic. De totes totes, ara mateix vull deixar morir el meu món lligat a l'estat espanyol, per renéixer en un nou marc com a ciutadà del nou estat català. Estic disposat a pagar el preu necessari; no dubtaré a alimentar-me sols amb arròs i ous durant un any per aconseguir-ho. Simplement ja no crec en els valors gravats en la meva memòria d'infant; en les persones centrals que em guiaven... Ara anhelo començar de nou, perquè de vida només en tindré una per avaluar tot plegat.
Tots morim i reneixem en la
Enviat per eulalia el Dm, 13/11/2012 - 08:18
Tots morim i reneixem en la direcció que escollim, aquesta és la nostra llibertat. Sovint em pregunto, què passaria si tots i cadascun de nosaltres ens sentissim íntegres i lliures, sense fisures, de forma profunda i honesta. La meva visió és que ja no faria falta reivindicar ni lluitar pel que ja és evident. Sento que la construcció del món que volem comença per la nostra construcció individual.