Felicitat conjugal

Felicitat conjugal. Tolstoi. Amistat i companyonia com a substituts de l’erotisme. Eros i Afrodita ja se sap que no duren per sempre. Potser per aquesta raó les mamàs de les filles que es casen ploren durant la cerimònia. I ploren no tant perquè pensin que perden una filla sinó segurament perquè ja preveuen la catàstrofe futura de la núvia. Hi ha un dia que l’amor s’acaba. Flaubert fou contrari al divorci. Els casats han de viure junts tota la vida justament pel fet d’haver comès l’estupidesa de casar-se.

La solució de Tolstoi, si més no en aquest llibre, és una altra: canviar eros per fília. Amistat en lloc d’erotisme. Però resulta que Felicitat conjugal és una novel·la. I no sé si a la realitat pot donar-se una tal solució. No sé si elles l’admetrien i s’hi avindrien, anant com anem sempre a la recerca d’allò que no tenim.

Inconstància, mandra, droperia.

Heus-me aquí, que no sóc com els altres. Seguiu el meu exemple. El fàstic de la mel damunt la mel (Huidobro).
L’egolatria, sembla, consisteix en el fet de no deixar-te prendre el que és teu. Siguem egòlatres, doncs.

www.miquelcolomer.cat

Afegeix un comentari nou