Comencem a estar una mica saturats de París. Cada racó de París ens fa adonar que és una ciutat per parelles d’enamorats i no per anar amunt i avall amb un munt de canalla cridanera.
No desistim, la família és el primer.
Avui toca la torre Eiffel i ben segur que els nens s’ho passaran bé i no donaran massa la tabarra.
Arribem ben d’hora per no agafar massa cues. Tot hi així una mitja hora no ens la treu ningú. L’entrada de per pujar a la torre Eiffel te diferents preus depenent del pis que vulguis arribar. Nosaltres agafem l’entrada fins al capdamunt.
Les vistes des del segon nivell, ja son espectaculars. Aquí trobem els serveis, botigues de records i un bar cafeteria. La veritat és que hi ha molt d’espai. El segon Nivell disposa de dues plantes, a la planta inferior hi ha menys cua per pujar a la capdamunt de la torre i a la planta superior surten millor les fotos ja que no hi ha la reixa de seguretat.
Agafem l’ascensor per continuar fins el tercer nivell. Des de dalt no tens massa sensació de vertigen però a l’ascensor de pujada a mi em van tremolar les cames. Al pis de dalt les vistes no son tant cridaneres i els colors estan més descolorits a causa de la llunyania.
En aquest pis trobem del despatx de Gustave Eiffel , amb ninot de cera inclòs recreant una trobada amb Alexander Graham Bell. Des de dalt trobem també les distàncies a altres torres de comunicació i a ciutats importants. Busquem Collserola/Barcelona i la trobem. Ara no recordo que posava, però segur que més de mil quilometres.
Un cop vista i revista la torre, baixem i decidim fer una passejada per els Camps de Mart i fer les oportunes fotos de la torre amb perspectiva. Els nens més petits corren i fan volteretes a la gespa i alhora els més grans busquen xapes pels voltants. Els adults, descansem i mirem la gent com passa.La presencia de carteristes es molt present a tot París. En els llocs més turístics et recorden constantment que vigilis mòbils i carteres i que portis les motxilles mirant endavant. Els camps de Mart no en son cap excepció. Colles de nois de no més quinze anys, es passegen mirant i distraient els turistes per veure el que els hi poden robar.
Fa molta calor a París i amb el cel seré torna a ploure.
Anem fins els Invàlids. En Guillem ja no pot més. Està nerviós, cansat i avorrit i no para de molestar als demés. Veiem la església dels invàlids, la tomba de Napoleó i el panteó de cinc o sis il.lustres més i decidim abandonar el grup i apartar la rèmora d’en Guillem. El museu i els canons ens queden per una altra visita.
Si la música calma les feres, pensem que potser l’art també ho pot fer. Anem al Museu Rodin a veure si s’acompleix la nostra hipòtesi.
Al museu s’hi respira pau, els jardins son harmònics i l’interior també. Les escultures son prou belles i interessants per fer oblidar a en Guillem el que l’havia fet enfadar. El petó, el pensador, la porta de l’infern, la musa i els jardins. Aquí aprofitem per fer un mos. L’establiment de dins del museu serveix amanides i entrepans a preus exorbitants, però hi ha el valor afegit de menjar en un lloc incomparable.
Ja més relaxats caminem fins al Pont d’Alexandre IV. Un dels altres llocs imprescindibles de París. Aquí ens aturem a mirar els vaixells que naveguen amunt i avall del Sena i admirar les gegantines estàtues daurades.
La nostra intenció és entrar a la cúpula del Grand Palais, però ens comenten que fins el setembre romandrà tancada. Podem continuar per els camps Elisis, però decidim agafar el metro fins a l’arc del Triomf.
Amb el Museum Pass pots accedir a l'arc del Triomf sense cues. Dins de l'Arc hi ha un petit museu amb documentació sobre la seva construcció i la botigueta de rigor.
A dalt mirant cap al sud tens unes bones vistes de la plaça Charles de Gaulle i dels camps elisis i cap al nord pots apreciar l'arc de la Defence.
Sota l'arc hi ha la tomba del soldat desconegut amb la seva flama que mai s'apaga. Està custodiada dia i nit per soldats voluntaris de l'exercit i per veterans. Arribem just amb el canvi de guàrdia, no és com Buckinham Palace però no està pas malament.
Tornem al Beabourg a fer un cafè i tren fins a casa.
 |
| Museu Rodin |
 |
| Pont d'Alexandre IV |
 |
| Conductors de Metro |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Arribem ben d’hora per no agafar massa cues. Tot hi així una mitja hora no ens la treu ningú. L’entrada de per pujar a la torre Eiffel te diferents preus depenent del pis que vulguis arribar. Nosaltres agafem l’entrada fins al capdamunt.
Un cop vista i revista la torre, baixem i decidim fer una passejada per els Camps de Mart i fer les oportunes fotos de la torre amb perspectiva. Els nens més petits corren i fan volteretes a la gespa i alhora els més grans busquen xapes pels voltants. Els adults, descansem i mirem la gent com passa.
