I la nevera encara no ha marxat...

Sabeu què em va passar l'altra dia? Tornava de Sant Adrià del Besòs en cotxe i a la ràdio sonava música d'un grup que no coneixia. Em van agradar des de la primera nota. Explicaven que era un conjunt nou de Barcelona que es dedicava a fer concerts a cases particulars. De seguida vaig contactar amb ells per demanar-los que toquessin al terrat de casa. A canvi els ofeririem el millor aperitiu de les seves vides. Em van dir que si.
Diumenge 31 de gener, dia del concert. Em desperto i me'n vaig directament al balcó: no plou, però està molt núvol. Penso en alguna alternativa per si cau un xàfec, però no veig res viable. Quatre hores després, més de seixanta persones i un grup de pop compartiran espai i sensacions, i pateixo molt perquè tot surti bé. Arriben els músics: són quatre nois trempats carregats amb maletes negres plenes de sons. També tenen por que plogui, però decidim tirar endavant. Els amics van arribant amb anoracs, paraigües, gorres modernes, càmares de fotos i safates plenes de teca, i amb una expressió a la cara que m'agrada: són allà de gust.
Tot està en ordre: la nevera plena de cerveses, els plats embolicats apunt de servir, les cadires ben posades davant els músics... i comença a ploure. Primer plou poc, però cada vegada ho fa amb més ganes. Em miro el cantant, em miro el cel, em miro al bateria, em miro el cel, em miro la meva dona, em miro el cel, em miro la nevera... m'enfonso, em faig petit, desapareixo, m'esfumo. Sóc un home sense ànima, trist: tres setmanes preparant el concert al terrat de casa, un dels somnis de la meva vida, i la pluja ho engegarà tot a pendre pel sac.
Quan estic apunt de tirar-me daltabaix del terrat i ja estic pensant si prefereixo que m'incinerin o podrir-me en un nínxol, veig que els músics canvien de lloc per quedar una mica coberts, la meva dona busca plàstics i estovalles perquè ningú es mulli, en Rafa d'Arenys s'enfila per posar-ho tot bé, en Jordi Doménech estira la vela perquè arribi a tothom... i la música comença a sonar. I que bé que sóna.
Avui he pujat al terrat i he vist la nevera: la vaig llogar fa quatre mesos pel concert i encara no me l'han vingut a buscar. Me l'he mirada, l'he fotografiada, he baixat al menjador, he posat aquesta música (http://www.myspace.com/4t1a4t1a) i m'he sentit bé, molt bé.