ICV i el sobiranisme

ICV va celebrar el mes passat una convenció per precisar el seu full de ruta polític. La convenció ha suposat un pas més en l’enfortiment del lligam indestriable entre drets nacionals i socials que van defensar el PSUC i l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra, i que des del 1987 propugna ICV. Algunes de les reaccions posteriors han posat en evidència l’interès incomprensible d’alguns sectors externs a ICV d’expulsar-nos de l’àmbit del sobiranisme: no ho aconseguiran. Ningú no ens farà fora de la lluita nacional i ningú no ens farà fora de la lluita social.

El document aprovat fa una proposta de negociació amb el govern espanyol: que Catalunya sigui un estat lliure en el marc d’un estat espanyol plurinacional, amb reconeixement de la seva sobirania, del seu dret a la secessió (a marxar d’Espanya si el poble català ho vol) i amb relació bilateral, de tu a tu, amb l’Estat. ICV supera el federalisme que havia marcat la seva trajectòria: el trencament de l’ statu quo que propugna és radical i no té res a veure amb el federalisme de disset comunitats autònomes sense dret a l’autodeterminació que defensa el PSOE ni amb les ambigüitats de Podem. És una opció que va més enllà, fins i tot, de la confederació. Curiosament, els mateixos que fa uns anys aplaudien la valentia del lehendakari Ibarretxe quan va proposar un estat lliure associat per a Euskadi i lamentaven que Catalunya no tingués la gosadia d’emprendre un camí similar desqualifiquen ara la proposta d’ICV. ¿Algú té el més mínim dubte que, si un govern espanyol plantegés a la Generalitat una negociació sobre la possibilitat que Catalunya fos un estat lliure dins l’estat espanyol, amb reconeixement del seu dret a l’autodeterminació, el president Mas no trigaria ni cinc minuts a acceptar l’inici de les converses? I bona part de la població ho veuria bé.

Però la convenció ha aprovat també no tancar la porta a la possibilitat que ICV es pronunciï per la independència si l’estat espanyol es continua negant a negociar res. Lògicament, aquesta possibilitat se supedita a una discussió interna dins ICV en la qual tota la militància es pugui pronunciar de forma democràtica. L’opció independentista hauria de tenir després el suport de la majoria de la població expressat en un referèndum. S’ha dit, i és cert, que aquesta formulació ens porta a esperar el resultat de les eleccions espanyoles: ¿però és que el full de ruta de CiU, acceptat per ERC, no es basa a celebrar de forma premeditada les eleccions catalanes el 27 de setembre a pocs mesos de les eleccions generals? ¿Algú es creu de veritat que al mes de setembre es proclamarà la independència a les portes d’unes eleccions a l’Estat que podrien obrir o no una nova etapa? No som ingenus: ni PP, ni PSOE, ni tampoc Podem mereixen cap confiança en aquest tema. Per això la convenció ha aprovat la necessitat de plantejar a totes les forces polítiques catalanes la signatura d’un compromís pel dret a decidir en el qual tots ens comprometem a no donar suport a cap majoria parlamentària a Madrid, sigui del color que sigui, si no hi ha l’acceptació explícita de celebrar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya.

Per als que creuen que la independència de Catalunya és a tocar tot això pot semblar poca cosa. Per als que volem la independència de Catalunya però som conscients que el procés serà lent i difícil, i que som on som -val més saber-ho i dir-ho-, i que la pluralitat és fonamental, i que cal sumar i no restar, la proposta d’ICV és un pas endavant. Iniciativa ha estat al costat de la majoria del poble en totes les declaracions aprovades pel Parlament, al Congrés de Diputats exigint la celebració del referèndum, al carrer en totes les mobilitzacions, i el 9-N. I ara ha aprovat fixar un full de ruta propi perquè no acceptem el que CiU i ERC han pactat al preu d’aprovar uns pressupostos antisocials.

Aquest posicionament ens permet continuar defensant la sobirania de Catalunya i el dret a decidir, i una política nítidament d’esquerres, contrària a l’austeritat i a les retallades, a l’estil de la que vol impulsar Syriza a Grècia, i preparar les eleccions municipals com una oportunitat de començar a canviar les coses. Segurament les bones perspectives de candidatures com Barcelona en Comú estan en l’origen d’alguns nerviosismes i d’algunes crítiques poc fonamentades. Nosaltres continuarem treballant dins ICV per defensar els valors en què creiem.

Article signat per Joan Armet, Jaume Bosch, Dolors Camats, Miquel Àngel Essomba, Màrius Garcia, Ricard Gomà i Laura Massana i publicat a l'ARA (6/3/2015)