Inici del curs acadèmic, i també polític
Enviat per @marcsic el
De fet, no ens ve de nou que l'inici del curs acadèmic posa en marxa moltes altres coses: la recuperació d'un cert ordre o disciplina en els horaris, la programació de les activitats extraescolars dels nostres fills i filles, les competicions esportives regulars o les matriculacions en gimnasos o equipaments esportius amb el propòsit de fer espai en l'agenda setmanal a la pràctica d'alguna activitat física. I per descomptat, també comença el curs polític, i aquest any d'una forma especial atès que és el primer curs d'un nou mandat.
Des de les darreres eleccions, però especialment des de mitjans de juny, ha quedat palès que l'aritmètica resultant dificulta la formació d'una majoria sòlida per tirar endavant, sense incerteses, les polítiques enunciades en campanya electoral, algunes de les quals van aguantar “quatre telenotícies mal comptats”, després que sense cap mena de contemplació, allò del que se n'havia fet bandera va passar a ser una proclama del tot prescindible. Ja havia fet el fet, probablement sumant una bossa de vots suficient com per fer-se amb la condició de força més votada. Pels pèls, però força més votada en qualsevol cas. I això no és poca cosa, perquè precisament amb una aritmètica tan capritxosa, això és la clau de la porta d’alcaldia.
El desenllaç de les negociacions post-eleccions és de tots conegut. Pacte de CiU amb els enemics del català i el nostre autogovern (PP), al qual s'incorpora també el Bloc Municipal intentant confondre la parròquia amb una fórmula que dissenyen només per no haver d'admetre que SI i Reagrupament van de la mà del PP en la política local: govern des de l'oposició, però encara amb l'interrogant de si amb sou de govern o sou d'oposició.
Tots aquests equilibris (o no) veurem com aguanten l'inici del curs polític. Ahir, tothom qui s'hi va voler fixar, tant en l'acte institucional de la Diada Nacional com en la inauguració del Parc Fèlix Cucurull, va comprovar les cares del regidor i regidora del PP quan l'alcalde es referia al nostre dret d'autodeterminació o a la defensa de la immersió lingüística com a política integradora dels nouvinguts. És evident que això grinyolarà perquè ningú no està en condicions d'assegurar que les tensions Catalunya-Madrid (com a concepte) desapareixeran. També serà interessant veure l'exercici de confecció dels pressupostos pel 2012 i especialment veurem si és creïble això de governar des de l'oposició.
És a dir, que és ara quan “va de debò”. Comença el curs polític municipal. Confiem que metafòricament parlant, “la llengua vehicular” d'aquest govern sigui el català.
I com no podia ser d'altra manera, aprofito aquest apunt per donar un explícit suport a Som Escola i a la immersió lingüística en català com a mecanisme exitós d'integració i cohesió a casa nostra.
