Ivanhof
Enviat per waropa el
Hi havia dies que et cridava així, Ivanhof, et deia. Ep, sé del cert que si no em volies fotre cas ja et podia cridar de qualsevol manera que tu... a la teva.
Ara el teu nom IvanIvanhof deixa de sonar. La teva veu s'apaga. Tanques el micro i reculls la taula de so. Tanques el llum i la porta de l'estudi. Per primer cop deixes pas al silenci. No poden sonar falques, ni promos, ni sintonies. El programa s'acaba prematurament.
Avui, per mi, és un d'aquells dies en què viure la vida és complicat. Hauria d'estar prohibit morir jove, amb tantes coses a fer...
El meu micro es queda sense tècnic.
Ens retrobarem en els records, 'xatu'.
