Ja els tenim aquí, ara han tornat, sense ajut de ningú. Els xoriguers

La natura és sorprenent, alguns cops coses que sembla irreversibles ens demostra que ens equivoquem. Aquests és el cas del xoriguer (Falco tinnunculus) una espècie de petit falcó distribuït per l'Àfrica, Europa i Àsia. És una petita au de presa especialitzada en capturar petites preses, rosegadors, petites aus i sobretot sargantanes i dragons. Està adaptat a capturar-los en espais oberts, i per fer-ho utilitza dues tècniques, a l’aguait sobre un punt elevat o fent l’aleta és a dir un vol estacionari semblant a un helicòpter (aquest costum li ha valgut el nom de "cernícalo" en castellà, "se cierne").

L'evolució d'aquesta espècie a la comarca del Maresme és bastant coneguda i és una història dramàtica amb per sort un final feliç. Abans dels vuitanta era una espècie comuna al litoral, ocupant masies, torres i edificis alts on nidificava. Ara, a finals dels setanta va esdevenir tant estrany que Pedro Cordero a principis dels vuitanta només en descriu una parella segura a Sant Genís de Palafolls (http://books.google.es/books?id=NDUM9SYeMpMC&pg=PA9&lpg=PA9&dq=las+aves+...). Cordero acusa aquesta rarificació a la forta persecució que va patir l’espècie, espoli dels nius i mort directe dels adults. El mateix autor preveia l’extinció d’aquesta espècie a la comarca. De fet no es va equivocar.

Per sort la concepció de la natura va canviar força al noranta i aquests i d’altres espècies de rapinyaires eren més respectades, fins i tot la legislació va començar a emparar-los, i la gent també. El 1998 juntament amb en Pere Alzina i molts altres voluntaris varem realitzar un projecte de introducció al Campanar d'Arenys (http://arenys.org/xoriguers/xoriguers.html). El projecte no va reeixir segurament per les obres que varen fer l'any següent al comunidor, per celebrar els 400 anys de l’església de Santa Maria.

Dotze anys més tard al 2010, una tarda d’estiu vaig sentir els inequívocs crits del xoriguer a un dels edificis més alts d’Arenys, però no va ser fins l’any següent, el 2011, que vaig poder comprovar que la parella havia tirat endavant tres polls. Doncs aquest any tornen a estar festejant (el mascle porta menjar a la femella, abans de copular), i espero que treguin endavant els polls.

Ara torna a ser un espècie comuna a la comarca i és fàcil veure-la conduint aturada als pals de l’electricitat o fent l’aleta fins i tot a l’autopista. Ha tornat per quedar-se, li deixarem?