Jo estimo Satanàs

Després de molts anys hem tornat als Seràfics (http://www.serafics.cat/) per veure teatre, per veure (sencer) Els Pastorets. Una nova 'versió' que, diguem'ho, només renova decorats i vestuaris (cosa que també s'agraeix). 

Cal recordar, remarcar i deixar clar que el teatre amateur és un terreny de valents. De gent que fa les coses, una mica, perquè sí. Que potser no ho fan 'super', però que, només, pel fet de regalar el seu temps a fer 'Els Pastorets, ja tenen un Òscar en interpretació.

Aquest afegitó el faig perquè si, en algún moment, algú pensa que des del pati de butaques tot és més pla...i ja m'agradaria veure't...doncs té raó, des del pati de butaques tot és més pla.

Dit això, dues coses a destacar:

1 - Va ser el primer cop que vaig veure Els Pastorets sencers i des de la butaca.

2 - Vull declarar-me fan 'incondicional' de Satanàs, interpretat per Raquel Gil. Ja era hora que el Satanàs l'encarnés una dona (jove i amb força). Tot el meu respecte per el Satanàs que va interpretar en Miquel Verdura o en Doy!! Però estic convençuda que si la vida els hagués permés veure 'aquesta' Satanàs, el tema els hagués semblat perfecte i fantàstic...i sé que estaríem d'acord a l'afirmar que la força que hi havia a les calderes era digne d'admirar i que no és una qüestió de gèneres.

Des de la 'poltrona' o des de la 'barrera' encoratjo a la gent del GACX (http://entitats.arenysdemar.cat/gacx) a continuar amb més versions i a ser una mica més atrevits (si cal).