La “pedra filosofal” i l’expedient d’activitats de l’Ateneu Arenyenc.

En relació amb els comentaris difosos des de Ràdio Arenys el passat diumenge dia 30 d’octubre amb motiu de l’“aparició” de la llicència d’activitats de l’Ateneu Arenyenc, creiem necessari fer alguns aclariments.
 

El 31 de juliol de 2015, els Serveis Territorials de l’Ajuntament sol·liciten verbalment a l’Arxiu Històric Fidel Fita l’expedient d’activitats de l’Ateneu Arenyenc. L’Arxiu, no disposa de cap llicència específica d’activitats referida a l’esmentada entitat, llevat de la llicència d’obertura i funcionament d’una sala de bingo (1979) i la legalització del cafè-bar (1993).
 

No és un fet excepcional que les entitats centenàries, com qualsevol altre establiment que hagi mantingut una activitat continuada amb anterioritat al Reglament d’activitats de 1961, no disposin de llicència d’activitats tal com avui les coneixem. Em refereixo a la llicència de quan varen iniciar l’activitat. Forma part del procediment administratiu d’aleshores, en el millor dels casos, donar resposta a una instància sol·licitant l’obertura d’un establiment amb una simple notificació, fent saber la resolució favorable. Si no, la inscripció al Padró i a la Matrícula de la contribució industrial ens serveix per a constatar l’existència legal d’una activitat. Aquesta contribució, amb diverses tarifes, gravava el “mero ejercicio (...) de profesión, arte, industria o comercio”, però va ser necessari aclarir per sentència del Tribunal Contenciós Administratiu de 1896, què s’havia d’entendre per “mero ejercicio”: quan l’activitat tingués “fines lucrativos”. Altrament, i a part d’altres supòsits, l’exercici de l’activitat es provava amb anuncis, rètols, plaques o per qualsevol altre medi o senyal. És a dir, un establiment podia estar actiu i no aparèixer en aquests registres administratius.
 

Pel que fa a l’expedient administratiu que sembla ser el desllorigador de la situació en la qual s’ha trobat l’entitat Ateneu Arenyenc, és el procediment que havia d’aprovar el qüestionari per mitjà del qual la Comissió de Serveis Tècnics del Govern Civil qualificava una activitat existent amb anterioritat al 7 de març de 1962, d’acord amb l’entrada en vigor del Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, de 30 de novembre de 1961, que s’aprova per Decret Llei.
 

Per la identificació i localització d’aquest expedient, no s’hi va invertir més de mig matí, per dir alguna cosa, una vegada encertat que no era una llicència d’activitats el que calia cercar. L’expedient, que és qualificat de còpia de l’original lliurat al Govern Civil, ve format per vuit documents.
 

S’inicia el 31 d’octubre de 1966 amb la instància que presenta el president de l’entitat, Sr. Joan Sellés, sol·licitant l’aprovació del qüestionari esmentat, que s’adjuntava per triplicat atès que en les seves diferents parts l’havien d’emplenar l’Entitat, l’Ajuntament i la Comissió.
 

Segueixen, en data de 28 de novembre de 1966, els informes de l’enginyer municipal, l’arquitecte municipal i el cap local de sanitat. L’informe favorable de l’Ajuntament s’aprova en la sessió del Ple d’1 de febrer de 1967.
 

El 3 de febrer de 1967 l’Ajuntament signa el qüestionari, adjuntant els quatre informes. I el dia 8 de febrer tramet l’expedient al Governador Civil en qualitat de President de la Comissió Provincial de Serveis Tècnics.

El 12 de març de 1968, la Comissió signa el qüestionari i el retorna a l’Ajuntament qui, el 29 de març següent, notifica al President de l’Ateneu que l’activitat ha estat qualificada d’innòcua, sense imposició de mesures correctores, amb la qualificació 833-2 (“academias y salas de fiesta y baile”).

Arxiu Històric Fidel Fita

Dit això, aclarir que l’arxiu municipal d’Arenys de Mar té un nom propi, que és el d’Arxiu Històric Fidel Fita, i així apareix al Registre d’Arxius de Catalunya. D’ençà 2007, a l’Arxiu treballem per esdevenir de manera efectiva l’arxiu municipal que en realitat som, i sovint no prou reconegut, sense córrer, perquè tenim pocs recursos, però tampoc sense aturar-nos, assumint la gestió de la documentació administrativa i intervenint en l’organització de la documentació en les àrees de gestió.

Què vol dir això? Doncs que l’Arxiu és el servei municipal responsable de la gestió de la documentació que l’Ajuntament genera i rep en l’exercici de les seves competències, funcions i activitats, amb independència del seu format, del seu suport i de la seva data; sí, també dels documents electrònics. Per poder fer front a aquesta responsabilitat amb eficàcia calen uns mitjans i un recursos dels quals no n’anem sobrats o no disposem. Per això, aquests darrers anys, hem comptat amb el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya, econòmic i tècnic de la Diputació de Barcelona, i, més recentment, amb la col·laboració tècnica de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de la Universitat Autònoma de Barcelona, i, òbviament, amb la corresponent contrapartida de l’Ajuntament.

Celebrem que el Pla d’Acció Municipal del govern vulgui dedicar els propers tres anys a “dignificar, dotar i posar en normativa l’arxiu municipal”. Però les mancances no han estat mai impediment perquè el servei funcioni i ho faci amb eficiència, garantint l’accés a la documentació que custodiem i gestionem. No és en va que l’Arxiu es troba any rere any entre els que compten amb més usuaris i consultes entre els que formen la Xarxa d’Arxius de la Diputació de Barcelona. Però que ningú s’enganyi, sense un arxiu que funcioni amb rendiment òptim, amb un sistema de gestió documental corporatiu adient, ningú no podrà garantir una Administració transparent.

Il·lustrem amb la portada de l'esmentat expedient de l' #ArxiuHFidelFita