A la barca amb l'estelada

Sobretaula al bar de la llotja del port d'Arenys. Cada dia s'hi reuneixen pescadors per dinar abans de tornar-hi per vendre el que han capturat hores abans. Fins a les quatre, que no comença la subhasta, hi ha temps per fer petar la xerrada mentre esperen que arribin els peixaters. Entro a fer el cafè i m'hi trobo en Xavi Gonzàlez, un dels patrons de les barques d'arrossegament mitjanes que hi ha al port. Li pregunto per les captures del dia, però no hi para atenció, així que no insisteixo. Sí que m'explica, en canvi, les dificultats del sector per cobrar les subvencions que dóna Brussel·les per compensar les aturades que fan amb les vedes. No els queda més remei que anar consumint l'atur els mesos que deixen de pescar. Això sí que els preocupa. No sento a parlar de política a la taula del costat, on una colla acaba de dinar. “No tenim temps! Aquí tothom va per feina”, diuen.

Entren i van directament a la barra dues peixateres, la Susanna i la Maria, que fa més de vint anys que es coneixen de comprar juntes a la llotja. Una baixa dos cops a la setmana de la Garriga i l'altra ve de Sant Pol de Mar. “No ens deixaran votar i ens fotran fins al final. El que necessitem és gent nova; a la política hi ha massa corrupció.” “Tu què hi dius?”, pregunten a un company que fa anys que puja de Badalona a comprar peix. “Això és com el palangre, només s'elimina tallant hams.” M'apunto la metàfora de renovació política.

Els peixaters tenen pressa per enfilar-se a les grades i començar a seleccionar preus amb els comandaments a distància. A fora encara hi ha pescadors que la fan petar abans no comencin a pujar les caixes a la cinta. “Pregunta-li a aquest, sobre política!”, em crida en Xavi Fernàndez. “A la barca hi porto l'estelada”, sentencia satisfet Josep Montmany. Segons diu, des que va començar el procés independentista hi ha un control més rigorós per part de la Guàrdia Civil per fer complir la normativa i que les barques vagin amb la bandera espanyola. “Nosaltres hem sortit a pescar 22 anys sense portar-la, però ara ens foten multes de 300 euros.” Per això ha decidit pintar-se l'estelada a la barca. “A mi la independència no em ve de nou, em vaig prendre el primer cubata amb la mort de Franco”, hi afegeix. A la barca l'acompanya en Josep Maria López, més conegut com en Motxo, tot un personatge del port. “Si volen portar 39.000 persones a la presó, som-hi.” Un altre patró, en Miquel Safont, s'afegeix a la conversa per especular sobre el futur polític del país. “La independència no crec que la puguem veure nosaltres, però potser sí els nostres fills.” Al mig del debat uns diuen que amb un “taló damunt la taula” tot té solució, mentre que d'altres van més enllà i no veuen un final gaire pacífic: “Això acabarà com als Balcans.” “Com al carrer, aquí hi ha catalanistes i gent que no ho és, però què els costa deixar votar?”, diu en Motxo. Hi afegeix que falta lideratge i creu que al líder d'ERC, Oriol Junqueras, “li falta mala llet”.

Entro a la llotja, on les pantalles ja funcionen i els pescadors van descarregant peix. S'hi acosta en Josep Castellà, que ja està jubilat però té dos fills que continuen treballant a la barca. “Això ho impugnen segur i no sé què passarà. Tant d'estrènyer al final la corda es trenca.” Abans de marxar passo per davant de les oficines de la Confraria de Pescadors. Hi ha dos joves que s'esperen tot fent una cigarreta. En Joan Arenas és veí d'Arenys de Mar i l'Antonio Rodríguez, del barri de Poblenou de Pineda de Mar. Tots dos treballaven en la construcció i com molts estan a l'atur des de fa temps. Ara proven sort i fan un curs per treure's el carnet per treballar dalt d'una barca. Saben que és un sector que també està tocat i que és molt dur, però estan esperançats. Amb la política, en canvi, només acumulen que decepcions. “Et canses de tanta manifestació, sembla que ens prenguin el pèl.