La casa de Dràcula

Imagino que moltes de les persones que puguin llegir això hauran viscut coses similars a la que ara us explicaré, imagino que el fet d'haver nascut a la província de Lugo o a la de Barcelona ens diferència en alguns aspectes però ens iguala en d'altres.

Quan jo era petita jugava molt a perdre'm, sí, curiós joc vist del gairebé mig segle d'edat que tinc ara. Vivia en un poble petit i envoltat de boscos, amb les amigues ens anàvem a fora poble a veure si érem capaces de perdre'ns en el bosc. Sempre hi havia algun pagès que ens espatllava l'experiència. Tothom coneixia a tothom en kilòmetres a la rodona i quan ens veia algú -sempre ens trobàvem, més sense voler que volent, algú pasturant vaques- ràpidament ens deia “què feu aquí soles? Va, tireu cap a allà (indicant el camí de tornada a casa) i torneu a casa que es farà tard i us renyaran”. En definitiva, mai vam aconseguir perdre'ns.

Quan visitava a la meva cosina a un poble a pocs kilòmetres la cosa canviava, allà tenien una casa abandonada al mig del poble, gran, espectacular, coneguda com “La casa de Dràcula”, potser el nom li venia del seu aspecte tètric, no ho sé, el cas és que era la joguina preferida dels nens del poble, i quina joguina!!! Anar a explorar la casa de Dràcula!!! Quin gran divertiment!

A Arenys també hi ha una gran joguina que comencen a conèixer molt nanos, l'antic edifici de l'escola Sinera, l'antic Col·legi Cassà, els hermanus. Des de fa mesos l'edifici que va ocupar l'escola Sinera està buid, semblava que hi havia moltes propostes, molts projectes per portar a terme aprofitant la nova ubicació de l'escola, però no. El pitjor de tot és que no està tancat i barrat, com caldria esperar, està obert. Els portalons pels que entraven i sortien els alumnes, els que donen a la plaça Bellavista, estan oberts des de fa molt de temps. Ara, cada cap de setmana, sense cap tipus d'impediment, entren grups de marrecs a fer malifetes. Avui han fet, fins i tot, una petita foguera al pati interior de l'edifici. Jo, que visc al costat mateix, després de sentir soroll de vidres trencats, quan he començat a veure el fum he trucat a la Policia Local. No és la primera vegada que ho faig, ni serà l'última. Em sap greu pels marrecs que poca cosa dolenta faran però es poden fer mal i si, com avui, fan foc podem acabar prenent mal tots els veïns.

Tota aquesta dissertació sense importància és la introducció a la pregunta (a qui correspongui): Algú, pensa fer alguna cosa de profit amb un edifici històric d'Arenys que roman obert i abandonat a mans dels marrecs del poble?

Arenys no és un poble sobrat de res, segurament aquest edifici pot ser útil per a moltes persones, activitats, associacions... Esperem que el nou govern municipal que surti de les eleccions del 22 de maig se'n recordi de la seva existència i se n'aprofiti per a que tots ens puguem aprofitar també.

1 comentari

Afegeix un comentari nou

Comentaris

esperanceta

edifici Cassà

Enviat per esperanceta el Dg, 15/05/2011 - 12:32

Em sembla que aquest edifici no ha sigut mai municipal. L'Ajuntament pagava un lloguer. Es propietat d'un Patronat de la Parroquia, que ha de vetllar pel seu manteniment i seguretat com a tota propietat privada. Fora bo que no s'en desentengessin ara que no els dona rendiment econòmic.