La Creu de Sant Roc

Primer de tot, com diu l’Enric Sierra "pomes i pebrots no sumen" i per això no cal confondre opinions personals amb les altres que anomeneu político-tècnico-municipal. No ve al cas.

Tampoc hi ha cap relació proporcional entre nombre d’entitats i tècnics de cultura i/o d’esports d’una població. Aquestes figures sorgeixen amb el retorn de la democràcia i serveixen per tirar endavant les polítiques municipals que els dirigents polítics porten en els seus programes electorals, que en alguns casos estant prop de les entitats i en d’altres estan a quilometres de distància.

Justament perquè no confonc l’elecció de l’arenyenc de l’any amb les eleccions municipals, sé en quines he de participar i en quines no.

No estic d’acord amb l’arenyenc de l’any –reconeixement fet des de la “independència política” i des de la llibertat econòmica” – però tampoc, com vaig dir, amb els fills predilectes i adoptius i l’esportista de l’any – de caire municipal- .

Cada dia al matí quan surto al carrer amb trobo amb els veritables arenyencs de l’any. Persones que van a la feina de bon matí i que quan arriben fets caldo a casa agafen els seus fills i els porten a fer esport a algun club arenyenc, o van a reunir-se a la seva entitat per preparar alguna activitat cultural, social o de qualsevol altre àmbit. I ho fan sense esperar res a canvi, pel sol fet de col•laborar en la millora de la seva comunitat. No els calen premis, ni els demanen, ni els volen.

Digueu-me en que variarà la vida cultural/social/esportiva... de la nostra població l’endemà de la elecció de l’Arenyenc de l’Any? En res. Per mi, i per molts voluntaris que surten de casa i no es queden al sofà mirant “A tu lado”, el més important, no sé si ho vaig aprendre amb la Paquita o al Cau, és participar i no pas guanyar. El dia que el Seràfics desaparegui, els del bàsquet deixin d’encistellar, els de l’AFA deixin de fotografiar, l’Aixa i la Coral l’Esperança deixin de cantar... i anem perden activitat vital, això si que afectarà la identitat i qualitat com a poble. I llavors de què ens serviran els reconeixements personals?

Avui mana el PSC i tots els treballadors municipals són socialistes, avui manen els Convergents i tots són de dretes. Molt simple, no? A mi el que em posa en alerta i em sembla perillós o molt perillós és que les persones de les entitats, de la “independència política”, no es dediquin a fer més pressió (amb redbull o sense) perquè els polítics siguin més participatius i no tirin pel dret sense mirar el que passa al seu voltant.

No crec que doni cap “vidilla” un premi més o un premi menys, però si donaria trempera trobar-se més sovint amb iniciatives municipals, o no, que donessin una sacsejada a la vida associativa d’aquesta població. Cal que els governs municipals es treguin la palla dels ulls i comencin a entendre que la política emana dels ciutadans i no només d’ells. Cal però també que les entitats, associacions, col•lectius i societat civil es mogui, diguin prou i responguin amb activitats que generin entusiasme. El mitjans de comunicació, evidentment, també hi han de participar.

Ho sento, no volia aixafar cap proposta, tot i això, no m’he convençut i el dia 17 no vindré a votar. Alguns els agrada les corbates i a altres no!

I per cert “Ladran, ladran i ladran, luego cabalgo”.

Nota- uff, estic content que ningú hagi agafat la idea de la Creu de Sant Roc, no ho podria suportar.