La dreta ho fa molt millor

Arran del cas de l'Ajuntament de Barcelona, on una colla de càrrecs de Colau han accedit a la borsa de contractació de personal municipal, han sigut moltes les queixes de corrupció i males arts per donar feina a unes persones que temen per la continuïtat de Colau al capdavant de la corporació municipal. Davant la possibilitat de perdre la feina, el millor és assegurar-te un lloc a l'administració, i l'oportunitat passa quan qui et protegeix encara té poder.

Sempre he pensat que la dreta ho ha sabut fer millor i d'una manera més dissimulada, i si més no més acceptada per la majoria. És com si ja fos una cosa intrínseca d'aquestes formacions. L'esquerra, que acostuma a fer bandera de la legalitat, les bones pràctiques i la honestedat, cau sovint en el parany d'igualar-se amb els altres i optar per les mateixes pràctiques. Normalment no se'n surt tan bé, i se li veu la trampa a hores lluny.

Desconec fins on hi ha hagut trampa en l'aprovació d'aquests càrrecs dels Comuns, a Barcelona, però les notícies que ens arriben són preocupants, ja que donen per fet que s'ha fet trampa i que se'ls ha aprovat simplement per assegurar-los la feina després de marxar de l'Ajuntament.

En uns moments en què tothom desconfia de tots els altres, quan apareixen notícies com aquesta no t'estranya gens. Ho trobes tan natural que d'alguna manera ho acceptes com a una realitat dels nostres temps. És preocupant que s'hagi d'acceptar que la corrupció és una pràctica corrent en tots els àmbits, i que ja no pertany a un tipus determinat de persona i col·lectiu, sinó que s'ha generalitzat a tot arreu.

No sé si arribarem a conèixer la veritat d'aquestes acusacions, ni si es confirmarà la mala pràctica del govern de Colau a l'Ajuntament de Barcelona, però seria bo i positiu per a la nostra societat que es conegués què hi ha de cert i, si és el cas, es fessin les correccions oportunes per poder pensar que encara no està tot perdut, i que la corrupció només és cosa d'uns quants. 

Tots hem viscut experiències que ens fan pensar diferent al que realment ens fan creure públicament. Hem de deixar de pensar que la mala praxis només pertany a un bàndol. No sempre es descobreix la clau del delicte, encara que alguns ho sàpiguen dissimular més que els altres.