La falca dels Comuns

Des de sempre el grup polític de Comuns, amb els seus diferents noms al llarg dels temps, ha estat un partit que ha servit per falcar els socialistes quan no sumaven prou i s'han deixat. Trobem molts exemples en ajuntaments, a la Generalitat i en aquests moments, a nivell espanyol, amb Sumar. El pacte polític acostuma a ser positiu i convenient, sobretot quan els partits guanyadors no compten amb la majoria suficient per governar. No tots els partits ni polítics tenen la capacitat d'arribar a un pacte, i aquí rau moltes vegades la frustració i el desengany. Els pactes són importants, però també la coherència a l'hora de pactar.

    Si bé és cert que trobem incoherències a molts llocs i partits polítics, permeteu-me que en aquesta ocasió em refereixi als Comuns i la seva il·lusió per pactar amb el PSC un govern d'esquerres a Catalunya.

    Té sentit que la Jèssica Albiach sospiri per aconseguir aquest pacte, però hauríem de mirar com s'hi ha arribat. El govern d'ERC, el seu president, va decidir convocar eleccions anticipades perquè no va aconseguir aprovar els pressupostos. I el motiu, o l'espurna que va encendre la metxa, va ser la negativa dels Comuns a votar-hi a favor pel seu desacord amb els projectes del Hard Rock, l'ampliació de l'aeroport de Barcelona i la B-40, que eren la condició sine qua non del PSC per donar suport a ERC. I ara pactaran amb el PSC? S'oblidaran de tot això?

    No em vull avançar en els esdeveniments, i potser ja tenen la manera d'actuar amb coherència, pactant el suport sense renunciar als seus principis, però estem massa acostumats que els principis saltin a la primera ocasió que fan nosa.

    Els resultats electorals de diumenge han donat un clar vencedor, encara que no amb prou marge com per no dependre dels altres. L'època de les grans majories ha passat una mica a l'història i probablement costarà que torni. És per això que els partits polítics amb poc suport esdevenen claus a l'hora de pactar, i els Comuns són uns d'ells. L'anunci d'ERC de mantenir-se a l'oposició, després del fracàs electoral, posa més difícil un pacte d'esquerres que, mirant les xifres, semblaria el més lògic.

    Seguirem les negociacions, fins allà on ens deixin, però en tot cas sí que ens agradaria que tots plegats fossin honestos i coherents. Entenem les renúncies i les concessions. No tot és gratuït, però hi ha uns límits que cal respectar si no es vol defraudar els electors que, d'alguna manera, han confiat en la paraula dels polítics i per això han anat a votar una opció determinada. Si tots actuem bé, hi sortirem guanyant.