La meva Estelada i jo

Fa unes hores que he arribat a casa, perquè sóc més xula que un pèsol i per la Diada he anat fins a Espanya. Enmig del debat de sí la penjo, o no la penjo (l'Estelada) he agafat quatre coses i he marxat amb l'Estalada dins la bossa amb un toc profund de catalanisme, d'aquells que et dura anys i panys.

He de dir que el 'retall' de roba que representa el meu somni polític, la independència del meu país, ocupa poc i amb prou feines es nota, però és aquí amb mi, sempre tant prudent escoltant les veus que s'enfilen un cop l'any, pels vols de l'11 de setembre. Aquell dia que uns celebren (oblidant la derrota i la pèrdua de la nostra sobirania) i d'altres commemorant la Diada amb reivindicacions i moltes senyeres i estelades.

Aquest any el debat no ha sortit al carrer, s'ha quedat a la sala de plens de molts ajuntaments, entre ells el d'Arenys de Mar, per si es penjava l'Estelada o no als balcons de les viles. El meu ajuntament no ha penjat l'Estelada...i què? A mi no m'ha sorprès!
Si miro com van les coses, en l'àmbit polític, a molts municipis veig molta quietud i conformisme (pels motius que siguin). Per què els representants polítics del meu poble hauríen de ser una excepció?

Jo faig la meva petitat batalla passejant-me per Espanya un 11 de setembre, recordant als espanyols que és dia de reivindicacions amb Estelada o Senyera, que no tot ho tenim perdut, que encara queda gent amb ganes de fer sentir les seves veus tot l'any i no només per l'11 de setembre.