La mort, paret o porta?

” Em vaig sentir com si de sobte m’haguessin pujat al terrat i me n’adonés que ja no tinc sostre, per sobre meu ja no hi ha ningú, només jo…”, li deia l’altre dia a una alumna a qui se li ha mort la mare recentment. Recordo aquella sensació com si for ara, i ja han passat 12 anys. Reconec i agraeixo que va ser la linea de sortida d’un gran viatge, un viatge al centre de mi mateixa i que encara no ha acabat.

La mort ha estat i és la mestra en aquest meu peregrinar per la vida. Podem veure la mort com una paret o com una porta. Si la mort és una paret, sempre em toparé contra un mur i no permetré que la vida s’obri pas de forma fluida, viuré en la comoditat que em proporciona la seguretat d’allò conegut, perpetuaré l’estancament, la por, la mandra, la inèricia, i sense anar més lluny moriré en vida.

Si la mort és una porta, transitaré d’un estat a l’altre de la mateixa manera que vaig venir a la vida a través del canal del part. La clau que obra la porta és la pregunta; qui sóc? “Mor la meva mare, ja no sóc filla, llavors, qui sóc?. Moren les meves germanes, ja no sóc germana, llavors, qui sóc. Em divorcio, ja no sóc esposa, llavors, qui sóc? Deixo el dret, ja no sóc advocada, llavors, qui sóc?. La meva filla gran ja no viu a casa, tallo el cordó umbilical, llavors qui sóc…..moro jo, ja no sóc el meu cos físic, llavors, qui sóc de veritat?”"

Venim del desconegut, vivim en el que coneixem i tornem al desconegut, la nostra essencia es aquest misteri i la nostra força no és la comoditat del que coneixem i ens dona seguretat, la nostra força és la mateixa por al que no coneixem i malgrat tot ens llencem al buit cap allò desconegut.

Per a mi la mort sempre és una porta oberta que em desperta el record net, despullat i pur de qui sóc de veritat i em dóna el coratge de ser fidel a aquesta identitat sense por i amb autenticitat. La mort és tenir el coratge de morir una i una altra vegada a qui jo em penso que sóc per a neixer de nou a qui sóc de veritat.

Si la mort és una paret, viuré amb por i tot seran excuses per a ser jo mateixa. Si la mort és una porta, viuré amb confiança i tot seran motius per a ser jo mateixa.

I per a tu la mort què és, una paret o una porta?