La pesca a l'any 1722, segons Joan Salvador i Riera
Enviat per demar el
El botànic Joan Salvador i Riera (1683-1725) formà part d'una prestigiosa família d’apotecaris i naturalistes profundament coneixedora de la nostra comarca. El seu avi, Joan Salvador i Boscà, el primer dels naturalistes destacats de la nissaga, era originari de Calella.
Malgrat que va centrar al seu esforç als estudis botànics, va realitzar per encàrrec de la Reial Acadèmia de Ciències de París una memòria referent als arts, ormeigs de pesca i a les espècies marines. El manuscrit redactat per Joan Salvador es un fidel reflex de la pesca que es practicava en aquells temps.
La estructura del manuscrit es basa en una sèrie de preguntes formulades per la Reial Acadèmia de les Ciències de Paris a les quals Joan Salvador i Riera respon i en fa les consideracions que hi troba oportú. Les qüestions fan referència a la pesca de la tonyina, la pesca de sardina, la pesca de corall i a les pesqueres ordinàries i anuals, es a dir, a la resta d'ormeigs de pesca que s'utilitzaven en aquella època a Catalunya. En aquest sentit l'autor fa referència a: l'almadrava, els sardinals, la corallera, el gànguil, el bou, el palangre, les nanses, les batudes, a les boletxes, la xarxa de batre, el tir de batre, les veraderes, els tonaires, l'encesa, l'art o xàvega, el bolig , la teranyina, la cinta, el rall entre d’altres.
Al manuscrit, Salvador respon minuciosament cadascuna de les preguntes que li són formulades amb una sistematització digne de menció que ens poden donar una idea bastant clara de quina era la situació de la pesca en aquells temps i que es poden complementar la informació d'Antoni Sañez i Reguart (1791-1795) i la de Manuel de Zalvide (1773).
La memòria enviada per Salvador va ser utilitzada posteriorment per Henri Duhamel du Monceau per redactar la seva obra “Traité Général des Pesches” entre el 1769 i el 1782. La formació naturalista de Salvador fa que el seu manuscrit tingui un enorme interès si es llegeix sota aquest signe.
Aquesta és la primera vegada que en un catàleg sobre la pesca també s'inclouen referències a les espècies amb interès pesquer, una informació valuosíssima que ens pot donar una idea de l'estat de la qüestió. El catàleg inclou una relació d'espècies que hom podia capturar a la costa catalana. De la llista general destacar la presencia d'espècies avui ja desaparegudes l i que Salvador anomena com ara l'esturió que, segons l'autor, es pescava habitualment a l'Ebre i a Barcelona, o bé la foca monge o vellmarí. Cal destacar també les referències fetes al marisqueig i de les principals espècies que es recol·lectaven. Algunes espècies com ara l'ostra i el musclo, mereixen un especial esment en el catàleg de Salvador, eren força més apreciats que la resta de representants d'aquest grup.
Si en teniu ganes, la Diputació de Barcelona a través del Museu Marítim va editar a l’any 1987 el manuscrit de Joan Salvador i Riera. El treball és de Jordi LLeonart i Josep M Camarasa (el podeu descarregar des d'aquí)
