La petjada dels indians

Per norma no m’agrada gaire participar en visites guiades, viatges organitzats o rutes programades. No m’agrada tot allò que vulgui dir anar adquirint coneixements d’una forma dirigida. Sóc incapaç de recordar molts dels indrets que he visitat en un viatge organitzat, o tots els reis, èpoques i fets que varen succeir en aquest o aquell castell o palau. Per altre banda podria guiar-vos ara mateix per una ciutat que he descobert per mi mateix i que fa molt temps que no visito. O recordar, fins i tot, de forma molt clara, noms d’indrets que sols hi he estat un com a la meva vida. Prefereixo, doncs, anar descobrint les coses per mi mateix en el moment que m’interessen, que no pas que me n’expliquin moltes de cop i que no en recordi cap dos dies més tard. D’això se’n diu, crec, aprenentatge d’estímul-resposta.
Aquest diumenge al matí però, vaig trobar aquella accepció que confirma la norma, La petjada dels Indians, la ruta teatralitzada per la nostra població per conèixer els personatges locals que varen marxar ara fa més d’un segle a fer les amèriques. Us puc assegurar que no recordo gairebé ni una de les dades que en Roger Pou ens va anar donat, mica en mica, durant la ruta (any de naixement de tal, o dia en que va marxar a cubà o...) i no pas per culpa d’ell, que ho feia molt i molt bé, sinó perquè amb aquestes coses no tinc retentiva.
Em va encantar tota la trama argumental que van fer servir i que va aconseguir que cap moment de les dues hores de trajecte es fessin pesades, que no sortís del meu cos el típic badall provocat per l’avorriment de les explicacions, ni que desertés a la tercera estació. A més a més estic convençut que vaig acabar la ruta entenent molt millor com van viure els nostres avantpassats arenyencs.
Les explicacions que vàrem escoltar tenien al darrera tot un treball molt important de recerca i documentació. Tot estava preparat a consciència, amb rigor, amb moltes ganes i tenint molta cura dels detalls. I no sols això sinó que fins i tot van aconseguir que totes les explicacions i escenes fossin transmeses de forma planera, entenedora, sense grans tecnicismes.
Els indrets en que ens aturàvem estaven ben trobats, espais característics de la nostra població i amb regust indià. La cirereta del pastís, el que li acaba de donar el punt de color, la dramatúrgia de la trista història de la nostra puntaire, un fet molt conegut pels arenyencs i que ens va ajudar encara més a seguir tota la història de la ruta. La bona interpretació dels personatges no cal dir que és per felicitar i agrair.
Considero que és una molt bona ruta pensada i preparada per a tot tipus de públic adult.
No sé si aquestes iniciativa tindrà continuïtat, però m’agradaria molt que fos així, ja que crec que és una bona manera de aprendre la nostra història i promocionar la vila. Seria interessant disposar d’un espai, virtual i real, on totes aquelles persones que vulgui conèixer la nostra població a través de les rutes culturals, poguessin d’una forma ràpida contractar-les: la ruta Salvador Espriu, la de Ferran de Pol, la dels Indians, o qualsevol de les que segur s’hi aniran incorporant.
El Turisme Cultural és un dels sectors a explotar i que ens pots ajudar a crear riquesa.