La regió de l'Emmental

Avui visitem la regió de l’Emmental, llar del famós formatge, que provat aquí no te ni punt de comparació amb el que ens venen a Arenys. Hi ha tantes varietats d’emmental com de formatge manxego a espanya. L’elaboren a les granges amb mètodes tradicionals.

La regió s’anomena així pel riu que la travessa, l’Emme. El paisatge és preciós, verds prats on pasturen les vaques. Per un moment em penso que estic dins la peli “Las chicas de la lenceria”. La meva càmera no para, tot és digne de fotografiar.

La primera parada la fem a Burgdorf, un poble a dalt d’un turonet de carrers de llabrdes i porxats. Visitem el castell del segle VII i pensem que poques pedres deuen quedar d’aquella època. Trobem també una església gòtica ben diferent a les que estem acostumats, grans finestrals i ben oberta a l’exterior.

Deixem la carretera principal i ens dirigim a Wynigen per una carretera més que secundària, jo diria que terciària. Aquesta zona, podríem dir que és el Montseny per els de Berna. Tot és molt rústic i tradicional. Hi ha moltes granges reconvertides en restaurants on cambrers t’ofereixen refrigeris disfressats amb el tradicional vestit tradicional de la zona.

En general cuiden molt tot el tradicional, després de la ramaderia i l’agricultura, el turisme és la seva font d’ingressos.

Travessant Wynigen trobem un concurs de gossos i de camí a Lueg ens trobem amb una convenció de cotxes clàssics americans.

Lueg és un bon punt de partida pels que ens agrada caminar, fer trekking o com diuen per aquí nordic walk. Hi ha un munt de camins i senders, molts d’ells asfaltats, que et permeten fer diverses rutes. Nosaltres en triem un de circular d’una horeta i mitja, ja que això de fer mitja volta no ens agrada. I procurant que travessi per força boscos a petició de dos membres de la meva família.

Nosaltres hem trigat dues hores i un quart a fer el recorregut però ens hem parat a tot arreu. Hem tingut les vaques a tocar, hem vist paradetes de carbasses, de licors de fruites i de melmelades. El verd, més verd no pot ser.

Com la nota curiosa del dia dir-vos que en mig del bosc a vint quilometres de tot hem trobat uns serveis i que hi havia dispensadors de bosses per caques de gos i papereres a tot el recorregut.

Fins la pròxima connexió.