La Sagrada Familia

De vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de compendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibretat.

Aquest text de Salvador Espriu (La pell de brau, de 1960) és a una de les portes a cantó de la façana de la passió, i m'ha emocionat trobar-lo, i aquí us el deixo, juntament amb una petita selecció del munt de fotografies que he fet.

Doncs resulta que avui hem anat a fer la visita regalada al temple de la Sagrada Familia, i malgrat que hom no és precisament persona de culte, ha merescut la pena de fer la llarguissima cua (la seva llargada no era proporcional al que semblava que havia de durar una eternitat). Tot plegat 1 h de anar tirant i espolsant els que intentaven colar-se. Encara queda un dissabte gratuït. Si no, 12 €. Igualment s'ho val.