La vida és un Kojak.

” Quina rabia se m’ha tornat a desfer”, em deia mentre mastegava com podia el caramel barrejat amb el xiclet massa gran per a la meva boca tan petita.

Quan era nena, de totes les llaminadures que hi havia al mercat, el xiclet era la meva preferida. Era només per a “grans”, fins a que no tenies certa edat no en podies menjar per por a empassar-se’l. No hi havia res millor que un xiclet que podies mastegar per hores, encara que en cinc minuts ja no tenia gust. Recordo quan van sortir els Kojak, un Chupachup amb xiclet a dins, tot de maduixa una mica àcida però no tant per  a que fos desagradable. El Kojak es va convertir en la llaminadura estrella, tenia tot el que una nena podia desitjar: caramel i sobretot, xiclet. Va ser tot un procés aprendre a menjar-los, les meves ansies per arribar al xiclet feia que menges massa ràpid el caramel i quan el xiclet s’endevinava per sota, ho mastegava tot, fent una enorme massa, tot barrejat, empassant la saliva com bonament podia, finalment el xiclet desapareixia i em quedava sense res. No gaudia ni del caramel ni del xiclet. Mica en mica en vaig aprendre, i un Kojak podia durar tota una tarda, primer llepava el caramel, gaudint de la maduixa àcida fins que apareixia el xiclet rosa sota, i quan no quedava rastre de caramel, llavors el mastegava tantes hores com volia.

Ara me’n adono que sovint he viscut la vida com si mengés un Kojak, les ansies per arribar a algun lloc del futur m’han fet còrrer i viure com si estès a punt de perdre no se sap quin tren, ” quan acabi la escola… la unversitat… em casi… tingui un fill…. quan la nena camini… quan vagi a escola… quan tingui vacances… quan pugui deixar aquesta feina… quan guanyi suficients diners… tot serà millor i seré feliç”. Mentida, no gaudia ni una cosa ni l’altra. Estic aprenent a viure la vida, llepant cada instant, gaudint cada moment present com quan llepava el caramel del Kojak donat la mateixa importancia al caramel i al xiclet. Definitivament la vida és com un Kojak, és completa.

I tu, et menges la vida d’una mossegada o la vas llepant de mica en mica?