L'anarquia és l'últim pas per la Llibertat, però una llibertat sense intel·ligència és esclavitut.

Recordo pintat en el mur exterior d'un cementiri, "MORTS!! FORA!!!, LA TERRA ÉS DEL QUI LA TREVBLLA !!!. i Signat: "A"."

A mi em queden racons d'anarquia i tota la gana de llibertat. Segurament per això sempre tinc despert el sentit de l'autocrítica.

Crec que complir una ordre, (), es una obediència deguda tan bon punt s'accepta una determinada responsabilitat. Els límits d'aquesta obediència els marquen els teus propis principis. Fins ara, jo no m'he traicionat. (Que no vol dir, que no hagi canviat els principis).

A Joan Saura, ningú el va obligar a acceptar la Conselleria d'Interior. Era una aposta arriscada, i tots els que no són amics, estan pendents, més o menys dissimuladament, de las seves accions i decisions.

La actuació de les forces policials depenents de Joan Saura, en la detenció de Núria Portúlas, van estar i estan dintre dels límits que marca el respecte a les persones?.

Si es així, com tots suposem. Joan Saura, una bona i breu explicació, ens deixaria a tots tranquils i amb arguments convincents per esgrimir-los, on calgues, si fes falta.