L'aventura americana, per Josep M, Arnau (i VI) #MesdelsIndians

L’esclavitud. Arnau no tracta el tema del tràfic de negres d’una manera extensa, però sí que entre els seus personatges hi ha esclaus en els diàlegs dels quals o en les referències que en fan, l’esclavitud s’hi manifesta amb claredat: són a «Al altre món» i «A bordo y en terra». No sabem si en descàrrec seu, els comentaris pejoratius, prou eloqüents, que s’adrecen als negres són, en els dos casos detectats, pronunciats per qui no havia tingut abans contacte amb negres.

El Francisco d’«Al altre món» no pot evitar, en arribar a casa de l’oncle i ser rebut per Tom, preguntar-se “¿Quina bèstia sap parlar / fora lloros y cotorras?” (acte segon, escena XII). I al mateix nivell trobem Munda («A bordo y en terra») qui, davant de Simón, l’esclau que han contractat per a Tula, reflexiona: “Pobres negres! ‘M fan llàstima. / Pensà que foren personas, / si parlessen com nosaltres!” (acte segon, escena IV). 

Fent una breu digressió, Tom personifica, també, el rebuig a “l’amor negre”. A Tom li agrada Lola, però no hi té res a fer (acte segon, escena V):

Tom: (...)
y en fin, yo no puedo... -porqué en conclusión
no quieren las blancas- gente de color.
Lola: ¿Y te atreverías?
Tom: Lola, compasión! (agenollat)
Lola: Tú, negro? ¡Dios mio! ¡Mil veces horror!

En aquells anys, recordem que les obres esmentades s’estrenen el juny de 1866 i el gener de 1871 respectivament, Cuba i Puerto Rico eren les colònies en què Espanya mantenia de forma viva l’esclavitud. Quan l’any 1880 es decreta l’abolició total de l’esclavitud a l’illa de Cuba, els censos situen la xifra d’esclaus en els 400.000. Uns anys abans, el 1873, l’esclavitud s’havia abolit a Puerto Rico. De tota manera, a partir de 1866, ja s’havien començat a donar els primers passos abolicionistes que entren en relació directa amb les obres d’Arnau.

Per Reial Decret de 29 de setembre de 1866 “todo individuo de color, hombre, mujer o niño, que se hallare constituído en servidumbre en nuestras províncias de Puerto Rico o de Cuba se reputarà emancipado y libre al pisar el terrotorio de la Península y de sus islas adyacentes o al llegar a la jurisdicción y zona marítima del mismo, sea cual fuere la causa por la que se verifique el hecho de desembarcar en dicho territorio, o de encontrarse en las aguas de su jurisdicción marítima. También disfrutarà del beneficio de la emancipación y libertad todo individuo de color siendo esclavo, cuando en compañía de sus amos o enviado por ellos pise territorio o entre en la jurisdicción de cualquier Estado en que la esclavitud no exista”. El posterior Decret de 15 d’octubre de 1868, en què la Junta revolucionària de Madrid decreta la llibertat per a tots els nascuts de dona esclava des del 17 de setembre anterior, és recollit i ampliat per la Llei de 4 de juliol de 1870. De tota manera, els que volguessin tornar a l’Àfrica hi serien portats (art. 13).

Arnau sembla que coneix aquesta legislació. A «A bordo y en terra», quan l’embarcació en què viatgen Tula i el cos del seu pare difunt toca el port de Cadis, el negre que els acompanya fuig. Una vegada a La Barceloneta i davant la insistència de la noia, li contracten un altre negre, Simón. Simón havia fet de grumet a la “Segur” i, davant de la paga que li ofereixen per a servir Tula, s’escapa.

El petit interrogatori a què Tula sotmet Simón, per conèixer-lo, reflecteix el tràfic d’esclaus (acte segon, escena IV):

Tula: ¿Cómo te llamas?
Simón: Simón.
Tula: ¿De qué tierra?
Simón: De la Habana.
Tula: ¿Eres Lucumí o Mangla?
Bruno: Prou que's veu que's Costa d’Àfrica.
Simón: Soy Guinea.
Bruno: ¿No li dich?
Tula: ¿Será bozal?
Bruno: Poch s'en falta.

El “bozal”, era el negre tret recentment del seu país. També es feia servir per a referir-se a qui parlava malament el castellà, com ho havien de fer els esclaus negres “bozal”.

Passaven més de cinquanta anys de l’entrada en vigor (30 de maig de 1820) del tractat de 1817 entre Espanya i Anglaterra pel qual el govern espanyol es comprometia a abolir el tràfic d’esclaus en tots els seus dominis. L’actitud permissiva espanyola, però, creava tensions periòdiques entre aquests Estats. Quan el 1841 el comissionat anglès David Turnbell vetllava pel compliment del tractat, el govern el va acusar de fomentar la revolta dels esclaus i dels negres que ja eren lliures. L’enrenou va fer que a Catalunya s’aixequessin les veus de significats “americanos”, en defensa de l’esclavitud. El Reial Decret de 6 de juliol de 1860 va assegurar definitivament el compliment del tractat. Però, perquè l’economia antillana, basada en el camp, no en patís les conseqüències, es permetria la contractació de xinesos en substitució dels esclaus negres.

Fotografia d'A Joarizti; despatx de treball de Josep M. Arnau a casa seva (Arenys de Mar). Extreta del número de 20 de juliol de 1912 d' "El Teatre Català"