L'aventura americana, Josep M. Arnau (II) #MesdelsIndians

Arnau, també coneixia les condicions de vida dels mariners. A «A bordo y en terra», quan Munda explica a Tula fins a quin punt entén el castellà, Munda recorda les paraules que havia après de petita dels soldats allotjats, alhora que comenta que "Ara com som de marina / no tenim allotjament". Munda és la dona de Bruno. Tula és filla d'un ric "americano", que mor en el viatge de retorn a la pàtria, acostumada a totes les comoditats. Bruno és mariner i, per tant, subjecte a la jurisdicció de les Ordenances de la Matrícula de Marina, com ho eren també els pilots, els mestres d’aixa i els calafats. L’allotjament consistia en l’obligació d’haver d’allotjar gratuïtament els militars, dins les cases particulars dels pobles per on passaven.

Al llarg del segle XIX es varen dictar diverses disposicions legals amb la finalitat de limitar els abusos en l’aplicació de l’allotjament, com també normes que abolien els privilegis que fins aleshores havien eximit d’aquesta càrrega determinades classes socials i persones. Aleshores, depenent de les zones, en substitució del servei d’allotjament, calia pagar quotes en diner. Per Reial Ordre de 12 de setembre de 1846, els depenents de la jurisdicció de marina que només ingressessin el seu sou o la seva jubilació, es considerarien exempts tant de la quota com de la llar. Ara bé, si a més es dedicaven al camp o a la ramaderia (complement habitual de molta gent de mar) i rebien els guanys d’aquesta mena d’activitats, només haurien de pagar la quota. Recordem, en contraposició a la gent aforada de marina, els de terra endins de «Las tres alegrias», subjectes a l’impost de l’allotjament.