L'aventura americana, per Josep M, Arnau (V) #MesdelsIndians

Les causes per les quals es tornava de l’illa, d’acord amb els textos d’Arnau, podien ser tres: el retir, el matrimoni i el fracàs, la "maleta" amb els diners "perduda" a l’Atlàntic.

Del retir, ja n’hem fet esment. El que és més important d’això, però, és la figura a què donarà lloc, l’”americano”: l’emigrant enriquit que torna al lloc d’origen per gaudir i lluir els seus guanys. De tota manera, el terme “americano” ha designat, també, emigrants que no tornen enriquits, i fills dels que, enriquits, venien a conèixer el país o bé a buscar-hi muller. En tot cas la tipologia era variada, i els que més abundaven eren els que presumien per ocultar el fracàs.

En Francisco d’«Al altre món», en arribar a Cuba fa diverses reflexions sobre el que li pot passar. “¡Amèrica! Molts ne diuhen / sepulcre de catalans, / més jo veig que molts ne tornan / plens d’unssas y ab cabells blanchs! / Tot és, el que ho ensopega... / veurem què’ns hi donaran... / y per últim: faja o caja, / com deya aquell general!” (acte primer, escena V). I a l’escena VIII del mateix acte, afegeix: “Miri, conech molts fulanos / que han vingut aquí, pelats, / tornan allà disfrassats, / y ja són americanos. / Potsé jo faré’l mateix / si és que Déu me dóna plata”.

Entre la clientela de «‘Ls bays de Caldetas» hi ha un “americano” d’El Masnou, el Sr. Pau o Don Pablo, que havia estat a l’Havana i a Càrdenas. Festeja Donya Paca, madrilenya i vídua, que li va seguint la beta mentre Don Julio, un altre pretendent i pel qual Donya Paca no mostra indiferència, no ha arribat per a prendre les aigües. Quan Jaime s’assabenta de les intencions de Pablo el vol desafiar i, si bé no l’acusa de ser un ”americano” de pega, sí que ho fa de voler semblar un senyor (acte únic, escena XIV): “Soy el hombre a quién Paquita / ha jurado eterno amor, / y a la que, con sus riquezas, / sin duda usted deslumbró. / Usted, se ve por la facha, / es un tio baladrón / que habrá vendido en la Habana, / sardinas, vinagre, alcohol, / y hoy quiere darse apariencia...”.

Però el més famós de tots ells, no és un “americano” autèntic, en Pancho o “Pajito” de «La mitja taronja». Pancho no ve a fer d’”americano”, sinó a complir amb una missió del seu pare, jubilar definitivament el seu germà de la feina a la fusteria.

Un dels costums més habituals per part de les famílies d’emigrants establertes a Amèrica i que s’hi havien enriquit, era, tant pel que fa als fills com respecte a les filles, buscar-los el partit a la terra d’origen. Gairebé era una condició no barrejar la sang, i es queia sovint en l'endogàmia, per mantenir la idiosincràsia catalana en el si de la família. Hi havia un patrimoni i calia conservar-lo. L’actitud era molt diferent respecte de quan l’emigrant era un arribat de nou a Amèrica, com hem vist en el cas de Don Santiago Robles a «A bordo y en terra»: es casa a Cuba (o a Puerto Rico) amb una dona de nom poc català, Lola Pérez.

Aquesta pràctica, estava tan arrelada en els hàbits socials “americanos” que Arnau, amb signe diferent, els hi dedica dues obres: «Al altre món» i «La mitja taronja».

Don Jaime/Jaume, quan es va establir a l’Havana, «Al altre món», va deixar una germana al poble. Sap que les passa magres. Li envia diners i fa venir el seu fill, el nebot Francisco, cap a l’illa. La seva intenció és casar-lo amb la seva filla Elvira. El fet que li manqui una posició econòmica era el que comptava menys, ja l'adquiriria, el que importa és la sang.

Però tornem a “Pajito”. L’oncle Esteve i la cosina Mercè esperen l’arribada del noi. De fa temps reben diners del seu germà per a viure millor que amb el que dóna la fusteria. Ja hem dit l’objectiu que “Pajito” portava, però el Sr. Esteve el desconeix. Per tant, per què ha de venir al poble?, si no és per a casar-se amb la cosina. Per acabar-ho d’adobar, la veïna Sra. Pona i la seva filla Flora, casadora, ensumen els diners de l’”americano”.