Les ales i la mort.
Enviat per eulalia el
" Eeeeecs, què és això?" vaig xisclar en la meva versió més tòtila tot assenyalant un insecte enorme sobre el tronc d'un arbre.
" Jajajajaja, mira que ets bleda" va riure en Borja, " és una larva d'espiadimonis, no et preocupis que no es mourà d'aquí".
" Ostres, sembla un bitxo de veritat apunt de posar-se a caminar"
Baixavem amb canoa pel riu Eyre, al sud de Bordeus, estava farcit d'espiadimonis que volaven amb total llibertat d'aquí a allà. Era molt bonic de veure sobretot pels colors tant vius que lluïen.
" Curiós.... això que sembla viu resulta que és buit...sense vida... l'espiadimonis vola ben a gust...Interessant....", em vaig dir.
Sento doncs que en el moment que morim, el nostre cos és com la larva que dóna vida a una altra existència més lleugera, viva i sobretot lliure. I així és com jo vull viure la mort, amb la sensació de llibertat i de lleugeresa, que donen unes ales de colors, com l'espiadimonis alliberat de la larva.
I tú, quin significat hi dones a la mort?
