Les campanes de Santa Maria d'Arenys
Enviat per @arxiuhfidelfita el
El 31 de març de 1946 -es compleixen doncs 70 anys- eren beneïdes quatre campanes que havien de substituir les que deu anys abans havien estat destruïdes a l’església parroquial i a la capella de la Pietat. Beneïdes pel bisbe de Girona, Dr. Cartañà, cadascuna tenia els seus padrins i tenen el seu nom propi. En sabeu algun? (Fotografies de les col·leccions de l'AHFF, d'autor no identificat.)
Com a recordatori de la beneïda, es va editar un petit díptic, que us adjunto, on hi ha el nom de les campanes, el dels padrins, les característiques tècniques com la mida i el pes, i un text al·lusiu al seu llenguatge particular.
No és que els noms de les campanes siguin compostos, llevat del component Maria en les advocacions marianes, sinó que les campanes rebien tres noms, com si fossin persones, per això, també, la participació dels padrins, que “triaven” el nom, almenys el primer. Hom ha volgut veure-hi una paral·lelisme amb el sagrament del baptisme, però, òbviament, pel que fa a les campanes amb finalitats litúrgiques i religioses; si només fossin l’altaveu d’un rellotge, probablement no hi hauria aquest ritual
És curiós llegir el vell cerimonial de la benedicció de campanes que se seguia a la diòcesi de Girona on, com en altres diòcesis, s’hi fa difícil veure l’origen de la imposició dels noms. En tot cas, com diu el ritual, la finalitat del seu so, sigui on sigui que sonin les campanes, és apaivagar les insidies, les ombres, les tempestes, els abusos..., de la mateixa manera que fer créixer la devoció dels cristians, marcant el ritme de la vida religiosa, de les festes i dels esdeveniments en el si de la comunitat, perquè, al cap i a la fi, la benedicció no només recau sobre les campanes, es diu en el ritual, sinó també sobre aquells que les escolten.
