Les memòries d'en Pujol

Entre la nuvolada, la pluja i dies de renúncies voluntàries, m'he llegit 'Jordi Pujol, Memòries. Història d'una convicció (1930-1980)' editat per Proa amb redacció de Manuel Cuyàs.

Llibre que he volgut llegir per curiositat i perquè és digne preguntar-se com una persona ha pogut estar-se 23 anys davant d'una formació política i governar un país. Una lectura que no té res a veure amb les afinitats polítiques o ideològiques, aquest punt no et fa llegir aquestes memòries. Un relat que no respon totes les meves preguntes, però que confirma el tarannà d'una persona que va viure i viu per la política. De Catalunya ho va voler saber tot i segur que encara continua amb les mateixes ganes de saber-ho a tots els nivells: polític, social, econòmic, etc.
El llibre comença amb un cant a la humilitat que es va perdent passades quatre pàgines. Què vols si en tots els moviments en Pujol hi era? Això de no voler el protagonisme és una trampa...

M'agraden les contínues referències a autors, pensadors i intel·lectuals catalans. Un tast de Màrius Torres:
Ara que el braç potent de les fúries aterra
La ciutat d'ideals que volíem bastir,
Entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: la terra no sabrà mai mentir.

El somni de la casa gran de CiU, ve de lluny:
Convergència no és la casa única del catalanisme ni ho ha de pretendre. Pot aspirar a ser-ne la casa gran, això sí.

Acabo amb Espriu: que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser si no som lliures