Les meves mestres.

” M’agradaria ser com vosaltres, ni que sigui una mica, sou unes cracks”, pensava mentre les observava amb atenció, realment m’ensenyen cada dia.

M’encanta entrar al galliner a buscar els ous i si puc m’hi estic una estoneta, aprenent de les gallines. Són un exemple a seguir, van relaxadament d’aquí cap allà, picant ara una herba, ara un cuc, quan arriba el moment se’n van a cobert i posen l’ou i tot seguit segueixen tranquil.lament amb la seva vida. Quan ja en tinc prou, agafo els ous i surto, i elles continuen fent la seva sense immutar-se.

En cap moment se les veu preocupades ” ostres, ens agradaria volar tan alt com aquestes gavines… o no tenim quatre potes com un gos… o no som tan elegants com un gat…quina desgràcia ser gallina!”, són gallines, aquesta és la realitat indiscutible i acceptada. Tampoc semblen estressades ” i si ens quedem sense herba?… i si s’acaben els cucs?…i si no tenim aigua?…”, elles mengen quan tenen gana, beuen quan tenen set i dormen quan tenen son, això és tot, no existeix més que el moment present. Quan agafo els ous no percebo la frustració, ” i si no li agrada?… potser hagués estat millor donar llet, o ser una truja i fer un bon pernil…”, elles posen l’ou, és el que tenen per a donar i ni tan sols esperen que els doni les gràcies.

Quantes vegades m’he comparat amb els demés? M’he sentit petita, insignificant o he sentit secretament enveja per a no ser algú altre. Quantes vegades el voler ser com un altre m’ha impedit simple i obertament ser jo mateixa amb alegria. I ni t’explico la energia malgastada per la por a no tenir suficients diners, a quedar-me en la ruïna a viure sota un pont i no sé quantes bajanades més. I la por a no agradar, a no estar a la alçada a pensar errònament que el que dono no és suficientment bò, atractiu, de qualitat…no ha permés que gaudeixi de crear per el simple fet de fer-ho. Quan poc temps present i quant passat i futur han impedit la meva pau.

Definitivament quan necessito una lliçó de pau, confiança i presència, entro al galliner.

I tu, ets feliç de ser qui ets?