L'IBI, la Igualtat i la Fraternitat

L'IBI, la Igualtat i la Fraternitat.

Actualment alguns partits, algunes associacions i entitats que no volem anomenar, està demanant a l'església que renuncii al privilegi de la seva exempció de l'IBI. I crec que pot ser bo aclarir a la gent què és això.
En aquests dies s'han aixecat veus que demanen que l'església deixi d'estar exempta del pagament de l'IBI, l'impost de béns immobles, perquè és un privilegi i perquè en aquests temps de crisi els ajuntaments no es poden permetre el renunciar a la recaptació per aquest concepte.
Vull amb aquesta entrada aclarir algunes coses sobre aquest suposat privilegi de l'Església catòlica, fent dues consideracions.

Primera consideració

L'exempció de l'IBI (Impost Béns Immobles) no és pas un privilegi especial de l'església catòlica.
Per llei, estan exempts d'IBI:

-Serveis públics (defensa, seguretat, Educació i Serveis penitenciaris).
-Els immobles destinats a usos religiosos per aplicació de Convenis amb la Santa Seu, amb la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques, amb la Federació de Comunitats Israelites i amb la Comissió Islàmica.
-Pertanyents a governs estrangers o que els sigui d'aplicació l'exempció per convenis internacionals.
-Els pertanyents a Creu Roja.
-Els terrenys ocupats per les línies de ferrocarrils i els edificis enclavats en els mateixos terrenys.
-Col · legis concertats.
-Pertanyents al patrimoni històric-artístic.
-Entitats sense fins lucratius

-I no diguem els avantatges fiscals de què gaudeixen partits polítics i sindicats: No han de declarar el ingressat per quotes, les subvencions, les donacions, els rendiments de les seves activitats econòmiques, els rendiments procedents de les rendes del seu patrimoni.

Doncs ja veuen:
Ningú demana que partits polítics i sindicats renunciïn als seus enormes avantatges fiscals.
Ningú que paguin l'IBI les mesquites o temples budistes.
Ningú clama pel pagament de l'IBI d'ambaixades o col-legis, o grans palaus.
Ni exigeixen que ho pagui l'exèrcit o les comissaries, les estacions de RENFE o les presons.
No, res de res, però sí que ho pagui l'Església.

Segona Consideració

Llegeixo que es demana el pagament de l'IBI per part de l'Església perquè en un moment de crisi els ajuntaments necessiten aquests diners. Doncs se m'acudeixen diverses coses. Però només em detindré en una d'elles.

Aquesta crisi està generant evidentment una gran pobresa.

Què fan pels pobres les ambaixades, els propietaris dels grans palaus, les mesquites ...? Què fan per ells els ajuntaments? Perquè a Càritas arriben cada dia persones enviades pels seus ajuntaments perquè els donem una mà, ja que ells van justos de pressupost.

No els envien als sindicats ni als partits, a les mesquites o sinagogues, ambaixades o legacions diplomàtiques. No, els envien a les parròquies.

Hi ha moltes parròquies que atenen a persones sense feina, i els ajuden a trobar-ne. S’ajuda amb aliments a moltes famílies a les que s'omple el carretó de la compra dos cops al mes.

Doncs ja veuen la solució. Que l'Església pagui l’IBI, per ajudar a sortir de la crisi. Just la institució que més està fent per tirar endavant aquesta gent, just a aquesta, que li pugin els impostos.

I els partits i sindicats, tan solidaris ells, ¿no renunciaran a algun dels seus privilegis? ¿Ningú va a demanar que paguin l'IBI les ambaixades d'USA, Rússia, Cuba o Xina? ¿Ningú exigirà impostos a les mesquites? I a Renfe? I que tributin com cal les grans fortunes?

Doncs no, que pagui l'Església.
Com si el patrimoni de l’Església no pertanyes a “tot el poble” cristià fins a la “divisió” i això ja sabem que significa.

I mentre no tenen pressupost, srs. de l’Església, paguin vostès l'IBI, que cal sortir de la crisi!...

Aquestes són les xifres de la qüestionada Església Catòlica

· 5.141 Centres d'ensenyament; 990.774 alumnes. (Estalvien a l'Estat 3 milions d'euros per centre l'any).

· 107 hospitals (Estalvien a l'Estat 50 milions d'euros per hospital l'any).

· 1.004 centres, entre ambulatoris, dispensaris, asils, centres de minusvàlids, de transeünts i de malalts terminals de SIDA, un total de 51.312 llits (Estalvien a l'Estat 4 milions d'euros per centre l'any).

· Despesa de Càritas a l'any: 247 milions d'euros (2010), (sortits de la butxaca dels cristians espanyols.)

· Despesa de Mans Unides: 43 milions d'euros (ONG cristiana).

· Despesa de les Obres Missionals Pontifícies (Domund): 21 milions d'euros (Imaginen d'on surt?).

· 365 Centres de reeducació per a marginats socials: ex-prostitutes, ex-presidiaris i ex-toxicòmans; 53.140 persones. (Estalvien a l'Estat, mig milió d'euros per centre).

· 937 orfenats; 10.835 nens abandonats. (Estalvien a l'Estat 100.000 euros per centre).

· El 80% de la despesa de conservació i manteniment del patrimoni històric-artístic. (S'ha calculat un estalvi aproximat a l'Estat d'entre 32.000 i 36.000 milions d'euros l'any).

A tot això hem de sumar que gairebé la totalitat de persones que treballen o col-laboren amb Mans Unides, Càritas, etc. són voluntaris fraternals “sense sou” (encara que avui a alguns els estranyi, hi ha persones que treballen pels altres sense demanar a canvi un salari), realitzant la seva tasca per ajudar els altres sense demanar res a canvi. En quant podríem quantificar la seva feina?
.
El sorprenent és que ningú (o molt pocs) saben d'aquest estalvi essencial a benefici de tota la societat espanyola.