L'intrument permet la melodia

” Faig esforços per a no plorar, creu-me…”, vaig explotar la setmana passada mentre assajavem amb les companyes de flauta. Desde que em van robar la flauta, he estat tocant amb una de vella que m’han deixat, mentre no me’n compro una de nova. La veritat és que sonava fatal.

” És molt frustrant bufar i que no surti el sò, no fa ni els aguts ni els greus, constantment s’embussa i sembla mentida com els dits no corren, quina merda….”.

Afortunadament, pel dia del concert em van deixar una flauta bona, ” buf, quina diferència, com es nota quan l’instrument és bó!”, em deia mentre gaudia tocant. I sí, la melodia pot ser preciosa i la harmonia perfecta, però si l’instrument no és bó, no permet la música, inclús la espatlla.

Em va fer pensar aquest petit detall, l’Univers ens té reservada una gran melodia, nosaltres sóm l’instrument a través del qual permetem que soni. Em pregunto de quina manera en tenim cura, com cuidem el nostre cos, el nodrim amorosament?, li procurem el repòs que necessita?, l’escoltem quan ens parla?. I la nostra ment?, cuidem els nostres pensaments?, procurem les nostres estones de silenci, introspecció i meditació?, de quina manera netegem la nostra ment?

Sovint ens queixem de que la vida ens apreta i no ens agrada, el problema és que confonem la melodia amb l’instrument. Ens entreguem a una carrera desenfrenada d’acció, activitats, soroll, que maltracta el nostre cos i la nostra ment, creant tot tipus d’emocions que no permeten que la melodia soni amb tota la seva magnificència i bellesa.

Només cal escoltar-nos amb més atenció, entregar-nos al silenci que tot ho cura i acceptar que la vida passi a través nostre amb el cor receptiu, bondadós, la ment clara i els braços oberts de bat a bat.

I tú, de quina manera tens cura del teu cos i ment?