MANIFEST SANT ROC ALTERNATIU!

Aquest text en forma de manifest, el signem un grup de persones que enguany no ens sentim ni representades, ni acollides pel Patronat de Sant Roc.

Les nostres diferències amb el Patronat han sorgit arran de la obligatorietat d'anar a l'ofrena de St. Roc per tal de poder a exercir de macip/a.

Davant d'aquest fet nosaltres vàrem engegar un procés de diàleg amb el patronat amb l'objectiu d'aconseguir una alternativa a fer un acte presencial a l'església. Ja que entenem que aquest, no és un compromís que es pugui exigir a ningú com a condició sinequanon per a poder empunyar una almorratxa. Aquesta idea l'argumentem mitjançant la llibertat de culte que tots i totes tenim.

Entenem que quan es toquen temes morals, dins dels quals s'hi poden encabir: motius religiosos, culturals, d'orientació sexual o fins hi tot de simpatia envers una institució, no és pot exigir ni obligar a res. Creiem que aquesta activitat concreta ha de ser optativa.

La junta del Patronat, molt encertadament, va decidir portar aquest punt a l'assemblea de macips. A l'hora d'abordar aquest tema, es va llegir un redactat que qualifiquem d'agressiu, ofensiu i amb la informació greument manipulada en el qual s'explicava la situació des del seu punt de vista. A continuació nosaltres vam demanar la paraula per a poder manifestar la nostra posició, fent servir un discurs, que a diferència del seu, no va girar entorn a les diferències i les situacions tenses que s'han pogut produir entre ambdues bandes. Sinó que simplement ens vam limitar a expressar la nostra posició i els arguments que la sostenen, mitjançant un to calmat, unes paraules neutres, tot mostrant respecte envers el Patronat i la posició que ells adopten.

La proposta d'oferir una alternativa a tots aquells que per motius múltiples no volem/podem fer un acte presencial a l'església aquell dia es va portar a votació. Es varen votar dues opcions; la primera, admetia la possibilitat de que cadascú pugues triar lliurement si anar o no a ofici, i la segona, que obliga a fer-hi un acte presencial per poder exercir de macip. Els resultats exactes de les votacions no els sabem, però el cert és que la segona opció va ser recolzada per la gran majoria d'assistents.

Hem de dir respecte a aquest exercici democràtic i els resultats obtinguts, que ens sorprèn i a l'hora ens espanta la mentalitat que imperava en aquella assemblea.

La majoria d'assistents eren persones amb edats semblants a la nostra, gent jove, que amb segons quins temes presenta una mentalitat poc integradora, molt conservadora i fins hi tot gosaríem dir retrògrada.

Per un altre costat també val a dir que tot hi haver-hi persones del tot convençudes també n'hi havien tantes d'altres amb uns principis molt poc definits lo qual també ens sembla preocupant.

Tot plegat ens fa veure un futur bastant negre per a la nostra vila.

En el moment en que s'està mantenint una activitat de caire religiós en un lloc de culte, "perquè toca... perquè un dia és un dia... perquè no fa res entrar a baixar el cap i fer veure que ens ho creiem..."; arribats a aquest punt, potser convé que molts d'ells es plantegin perquè fan les coses i mirin una mica més enllà.

Nosaltres entenem que fer teatre en una església, malgrat quedi molt maco veure els bancs replets de macips i macipes, és una falta de respecte total i una mostra d'hipocresia important.

Ens sembla preocupant veure com a escala local estem tots i totes permeten que el joc democràtic incideixi en les decisions morals, ètiques i individuals de cadascú. (Entenent que això que denunciem, no hi ha assemblea, poble ni grup de persones que amb uns vots hi puguin intervenir)

També, hem d'afegir, que nosaltres fent aquest exercici de debat amb el patronat, hem après i ens hem adonat de varies coses. La més important; és que el problema real no resideix única i exclusivament en la condició indispensable d'anar a ofici per tal de poder participar de la festa, sinó que ja va més enllà i està relacionat amb la manera com s'està enfocant i gestionant aquesta tradició tant nostra, tant de tots.

Sembla que s'està mirant de folkoritzar i estancar aquesta tradició en un moment determinat de la història tot obviant el dinamisme de la societat i el de la nostra vila en concret.

En resumides contes la festa s'està enfocant més de cara enfora que de cara endins. S'està deixant de banda l'escala local per assolir-ne d'altres més grans i més transcendents. Tenim la sensació que l'objectiu és el de fer-nos famosos i coneguts arreu. Quan des del nostre punt de vista, aquesta tradició, si té una peculiaritat, és que és una festa local, del i pel poble, a petita escala i això és el que la fa especial.

Davant d'aquesta situació, nosaltres, els partidaris de poder triar lliurement si fer un acte presencial o no a ofici, aquells que tal i com ha decidit l'assemblea no tenim cabuda dins del Patronat, hem decidit realitzar una sortida de macips i macipes alternativa completament desvinculada al Patronat.

Així doncs convoquem a tothom qui ho desitgi, a participar del nostre cercavila. Tothom hi té cabuda independentment de l'edat, el sexe, la condició sexual...

Així,si vols de fer macip/a t'esprem el dia 16 a les 8 del matí a la placeta de l'església.

Per un Sant Roc de tots i per a tots, VINE I SURT AMB NOSALTRES!

-Col·lectiu de Macips i Macipes alternatius-

40 comentaris

Afegeix un comentari nou

Comentaris

@oriolferran

Pat, Udi, Helena i altres

Enviat per @oriolferran el Dg, 14/08/2011 - 03:16

Pat, Udi, Helena i altres alternatives i alternatius,
he anat seguint aquest fil de comentaris d'ençà la publicació del vostre manifest i, malgrat que a l'escrit inicial s'apuntaven altres temes respecte la festa veig que el debat s'ha anat centrat en el fet d'entrar o no a l'església a cantar els Goigs. Entenc que aquest és el punt de conflicte, potser no pas per vosaltres però sí que ho és pels qui veuen la festa com la continuïtat d'un Vot de vila, estretament lligat a un component religiós i la fe en la tasca protectora del Sant i la seva intercessió que fa, durant l'any. Aquesta és la creença ferma amb que molts arenyencs i arenyenques. esperen i reben la remullada dels macips.

Potser us sembla supersticiós això de les proteccions divines però aquesta tradició neix i creix d'aquest fet i per tant, voler arrencar-li la seva essència també és força complicat, sobretot, quan hi ha qui la defensa. Que quedi dit que, als anys 80, quan sortíem els macips ho fèiem sense cap prèvia a l'església, ni cap altre acompanyament religiós més enllà del “Gloria Sant Roc!” que cridàvem durant tot el matí. I a la tarda costava de trobar algú que volgués anar a ruixar a l'Ofici.

Celebro i comparteixo la vostra defensa de la laïcitat que heu fet i els arguments que heu donat, però segur que hi ha altres espais on es pot portar a terme i exigir-la d'una manera ferma i sense donar opció a contrasentits. Segur que us dol haver de renunciar a una celebració que us sentiu molt vostra, doncs no hi renuncieu. Apuntaveu altres temes sobre com s'orienta la festa o com es promociona que no us satisfan. Ho comento perquè segur que en aquests altres aspectes hi podeu aportar amb ganes de renovació i creativitat.

I si malgrat tot no us hi sentiu còmodes segur que sereu molt ben acollides a treballar, com diu la Pat, amb altres entitats per avançar en nous models de societat que treballin per la convivència amb respecte a les diferències... que bona falta farà.

Bona festa i espero rebre una bona remullada

Oriol Ferran

Esperanceta

Aquest petit discurs que faré

Enviat per Esperanceta el Dg, 14/08/2011 - 12:05

Aquest petit discurs que faré ja no va encarat a les festes de Sant Roc, si no a la nostra persona íntegre i treballadora.

Arran dels comentaris que s'han fet, he detectat un cert desprestigi cap a la meva amiga Pat (la que ha PENJAT el manifest i d'altres alternatius), com per exemple que no anem a ofici per fer el cafè a la crusan, que si estiguéssim a l'entitat treballant seria diferent...

Doncs bé, vigileu amb les paraule perquè ofenen o en altres casos, fan ràbia perquè potser TU no tens ni idea de què fem durant l'any; ho dic perquè jo, la pat i d'altres, no ens podem implicar massa a altres entitats perquè ja tenim la nostra, que val per mil tot i que ningú ens ho reconegui, que fem una feinada espectacular tot i que ningú ens digui "ei, gràcies" i tampoc ho busquem, però llavors no ens titlleu de vagues ni borratxes i que no volem anar a missa per punkis.
Si aneu llegint (i no cal fer-ho entre línies) ho veureu. Si sou persones enteres i obertes de ment, ho podreu entendre.

esperanceta

100% d'acord

Enviat per esperanceta el Dg, 14/08/2011 - 18:43

Estic 100% d'acord que no cal mal parlar ni ofendre a ningú. Només vull dir que no demaneu una cosa que no feu. El primer que ens ha anomenat retrogades, conservadors i nose quines coses més heu estat vosaltres en el vostre manifest. Espero que deixe de construir aquest debat en mal parlar dels altres i ens construir un futur millor per la nostra festa

Crec que ara és important deixar de discutir i fer festa el proper dimarts de la millor manera possible, tothom a la seva manera, dins o fora de l'esglèsia per renovant un any més el nostre vot de vila

esperanceta

Nose sé qui ets, però estic

Enviat per esperanceta el Dg, 14/08/2011 - 19:36

Nose sé qui ets, però estic d'acord amb tu ;)

Neus

Pau Arjona

M'has tret les paraules de la

Enviat per Pau Arjona el Dij, 18/08/2011 - 11:13

M'has tret les paraules de la boca.

És una tradició completament i enterament catòlica que comença a l'esglèsia demanant la intercessió de Sant Roc amb el simbolisme de ruixar, remullar i, en alguns casos, xopar d'aigua de colònia a fi de protegir de la pesta.

Potser vosaltres, persones modernes, obertes i que us ompliu la boca de paraules de llibertat i que ens titlleu d'hipòcrites quan vosaltres segur que celebreu el Nadal, els Reis Mags,... no creieu en aquestes coses però els arenyencs que si que hi creuen esperen ser remullats amb aigua "intercedida".

Des de tot el respecto espero que recapaciteu i si us creieu en un "imeperatiu moral" entrar 20 minuts a l'esglèsia perque la tradició ho demana, perque des del moment que agafeu la condició de macip/es teniu uns certs drets i molts deures, un dels quals és anar a "missa" (perque tampoc és una missa completa).

Pat

Pau, Nose quants anys fa que

Enviat per Pat el Dv, 19/08/2011 - 00:11

Pau,

Nose quants anys fa que fas de macip, però si en fa més de 2 sabràs molt bé que mai fins aleshores (2 anys enrrere) havia estat una obligació anar a l'ofrena per a poder fer de macip/a.

Molts de nosaltres ("persones modernes"), ja fa uns quants anys que empunyem almorrtaxes any rere any des de'n fa molts. En el meu cas aquest, si no m`'erro ha estat el sisé. Entent-me si et dic que per mi aquesta nova norma, em resulti una mica heavy. Em sembla molt greu per diversos motius que en les darreres setmanes no he parat de repetir; dins d'aquests hi trobem com a més destacbles: la llibertat individual de cada macip i macipa i per un altre costat el pas enrrere que aquesta "novetat" ha suposat dins del patronat i en el context de la vil·la en general.

Des de tot el meu respecte espero que recapacitis i que pensis una mica les coses; et convido a la reflexió. Potser, si t'atures 5 minuts a donar-hi voltes ho veuràs tot una mica més clar.

Pau Arjona

El problema esta en que quan

Enviat per Pau Arjona el Dv, 19/08/2011 - 01:58

El problema esta en que quan som macips em d'acceptar certes coses i una d'elles es el caire religiós de la festa i del propi macip. Si ens creiem en l'imperetiu moral d'assistir a un acte religiós com podem encarnar una figura d'arrels totalment catòliques?

Sillah Xiberta

Si et creus en l'imperatiu moral...

Enviat per Sillah Xiberta el Dv, 19/08/2011 - 14:32

Hola Pau, respecte als comentaris que has fet, t'he de dir que no crec que la tradició comenci a l'església. Sant Roc, abans de ser "Sant" era un home que es dedicava a curar als malalts. Després d'això l'església el va santificar, estava desvinculat de l'església fins que aquesta institució "se'l va fer seu" , per dir-ho d'alguna manera, i el va fer sant. Això vol dir que l'arrel de la tradició no és catòlica!
Si vas assistir a ofici hauries de saber que el Bisbe (o rector, perdona'm però no ho domino gaire) va dir que era una falta de respecte que a l'església hi assistís gent que no hi creia, bé, potser no estaves gaire pel sermó perquè com molts d'altres (nose si és el teu cas) només vas anar-hi a fer el fet!
Si, és un imperatiu moral el fet de que sigui indispensable anar a ofici per exercir de macip/a, i ningú, a part de cada ún, pot incidir en la moral de les persones.
Et diré que no hem de recapacitar en res, més aviat tu hi podries reflexionar per entendre la nostra postura.
Salutacions!

Pau Arjona

Entenc i comprenc la vostra

Enviat per Pau Arjona el Dv, 19/08/2011 - 14:39

Entenc i comprenc la vostra postura però ser macip està més enllà de les nostres conviccions. Parlant per mi, no vull ni posaré paraules en boques d'altres, ser macip és com disfressar-te, adoptar una personalitat amb certs atributs i una d'aquestes no és, precisament, la laicisitat.

La tradició neix a partir del sant i no de l'home, que l'home actués a banda de l'esglèsia no té res a veure amb el nostre vot de vil·la que està fet al Sant.

免费色情影片和色情电影

Hello! I've beren following

Enviat per 免费色情影片和色情电影 el Dv, 28/07/2023 - 03:41

Hello! I've beren following your webb sitye ffor a whille
now and finally goot the courage to go head and gibe yoou a shout outt fom
Neww Caney Texas! Just anted too mention kerp uup the ggood job!

Pàgines