IN MEMORIAM Martí Amagat i Matamala

IN MEMORIAM
Martí Amagat i Matamala

En el Funeral de Mn. Martí Amagat.
Parròquia de Santa María dels Turers.Banyoles, 23 de maig de 2011.

Martí, les nostres paraules queden curtes davant la teva figura, la teva vida i la teva lluita.

Persona sempre en recerca, sense creure’t mai en possessió de la veritat.
Perquè com deia el teu admirat Cardijn: “Una veritat només és veritat quan és viscuda”.
Compromès, des del començament, amb la classe obrera, en la JOC i l’HOAC, en les barraques de Montjuïc, patint l’infortuni dels immigrats.
Revivint sempre el Veure, Jutjar i Actuar de la Revisió de Vida.
Amb esperit de líder i pastor, mai per damunt, sempre al costat.
Amb criteri i paraula clara i compromís social transparent.

Martí, tenies una fina i profunda sensibilitat humana, que traduïes en poesia, de versos àgils i florits que traspuaven en nostàlgia la utopia de la fe:
“Tinc fred, Senyor, com l’aigua que somnia
al fons de les cingleres de granit.
La sang em plora de malenconia.
Estic cansat de tant cercar en la nit”.
Són paraules teves.

Tenies el do de la paraula i del missatge, missioner dels nostres pobles i ciutats, tocant el cor de les persones, assenyalant Jesucrist com al més gran valor.
Havies sabut relligar amb mestratge, la saviesa dels anys, la duresa de la vida humana i les punyents preguntes sobre l’existència en aquest món.

Sempre motivat per l’Evangeli, et senties identificat del tot amb l’esperit del Concili Vaticà II: Els goigs i les esperances, les tristeses i les angoixes de les persones, tenien un lloc cabdal en el teu cor de cristià.
Mogut per aquests principis vas ser un dels creadors del Fòrum Joan Alsina, treballant en la comissió durant deu anys.
Encès per la fidelitat a la teva vocació, et preocupava l’escassa renovació de la vida i la missió del capellà i la situació dels companys sense l’exercici del ministeri.

Perquè estimaves l’Església, eres un defensor de la llibertat d’expressió, dintre i fora d’ella.
Crític amb l’ostentació, el poder i l’autoritarisme d’una part de la jerarquia.
Somniaves i maldaves per una Església de germans, cadascú en el seu lloc, però tots iguals, ni superiors ni inferiors.
Volies una Església que s’encarna i pateix amb el poble.
Una Església bona nova, més fidel a l’Evangeli que a les lleis.
No t’empassaves l’Església de Constantí, sinó que combregaves amb l’Església de Jesús de Natzaret, germà de tots pobres de la terra, Vivent per sempre.
En aquest sentit, volem escoltar novament les teves paraules fetes poesia:
“Als teus joglars, Senyor,
ens demanares
que consagréssim aquell pa blanc de la justícia,
i el vi que esclata en joies solidàries,
el pa que dóna ganes de donar-se,
i el vi que tanca les ferides de l’amor
amb carícies d’un arcàngel.
Als teus joglars, Senyor,
ens demanares
que amb veu encesa interpel•léssim els feudals,
tant del birret com de l’espasa,
perquè trenquessin les cadenes
i percebessin el silenci de les llàgrimes”.

Gràcies, Martí, amic i company, perquè ens deixes un valuós testament, que no només està escrit en els teus llibres, sinó en la teva pròpia vida.
Després de tant d’esforç, descansa ara en la pau del Senyor en una abraçada eterna.
I prega per nosaltres.

Fèlix Mussoll.
Fòrum Alzina

- - - - - -

UN DIA

Un dia,
quan caigui ja de vell el meu xiprer
i es vagi tornant cendra el meu record,
retornaré amb la meva barca
i solcaré les ombres del teu son,
i vindré a veure’t
vestit de mariner, peu dret a proa,
i palesant al vent els tatuatges
que em van deixar a la pell els teus petons.
Retornaré amb la meva barca
i et brindaré un pomell d’estrelles vives
i en cada una d’elles un poema
que et faci somniar en la llum que mai no es pon.
I un altre dia...
retornaré amb la barca nova, a punta d’alba,
-vindré a buscar-te-,
espera’m, amor meu, arran del port.

Martí Amagat i Matamala