Mocions que s'aproven i queden en un calaix

He escoltat en diferit l'entrevista del periodista Enric Sierra al grup municipal Arenys en Comú, al programa El Dominical de Ràdio Arenys, i ha sortit un tema que crec que és molt important parlar-ne i intentar resoldre-ho. El regidor comentava que s'aproven diferents mocions al llarg de l'any i després ningú no se'n recorda. Hi estic molt d'acord, i no només passa amb les mocions, sinó també amb els reglaments i ordenances aprovades i que es troben en un calaix sense que ningú s'encarregui de posar-les en pràctica.

En concret parlaven de la moció sobre la creació d'una empresa municipal d'habitatge, que després l'alcaldessa va córrer a clarificar dient que es tractava simplement de crear una comissió per parlar d'habitatge públic a Arenys de Mar.

El tema no és menor. Hi ha molts problemes amb l'habitatge arreu, i a Arenys s'hi afegeixen els problemes en la gestió dels pisos del Servei d'Habitatge de la Generalitat, al pla dels frares, i la previsió de construir-ne cinquanta més al Rial del Bareu.

Sap greu que es constati que es presenten mocions i s'aprovin reglaments que després no tiren endavant. En trobaríem molts exemples, i ara el que em ve a la memòria és el Codi Ètic que contempla la creació del Comitè d'Ètica que s'ha de reunir anualment i que no es reuneix.

L'administració pública no és àgil, hi ha molts entrebancs que la fan feixuga, però no es pot permetre que les persones que decideixen presentar-se per gestionar les institucions públiques no siguin metòdics ni es responsabilitzin d'allò que aproven, a vegades per unanimitat de tots els partits polítics. Aquest desmanec és palpable al nostre Ajuntament, i algú hi ha de posar remei.

Sempre he defensat la iniciativa de les persones que opten per entrar a governar un municipi, que acostumen a ser molt criticades per la ciutadania, perquè mai es fa prou bé al gust de tothom, però també hem de convenir, que amb bona fe i bones intencions no n'hi ha prou. Cal empenta, coneixement i presa de decisions, i, com en el cas que comentava, no fer passes en fals. Tot allò que es comença s'ha de seguir fins al final. Deixar coses a mitges és una bona font de crítiques dels vilatans, perquè una vegada dipositada la confiança, per unes decisions preses, s'arriba a la conclusió que tot es converteix en fum, i que passen els anys i no s'ha avançat gens.

M'agradaria des d'aquí animar els diferents grups municipals presents al Consistori de la meva vila, que es prenguin seriosament el tema de l'habitatge, dels futurs habitatges socials que, si no es planifica bé, es poden convertir en una bomba de rellotgeria.

Afegeix un comentari nou