Modes dels nostres dies

L’estomatòleg que m’ha fet visitar la dermatòloga que em té cura de la pell -la mateixa que ja fa un temps em va dir que tingués en compte que el sol i jo ja no som amics-, aquest estomatòleg ara em diu que hauria de mirar de fer una mica de deport, que no hi té res a veure la quantitat d’exercici físic practicat en el passat tot i el tip que me’n vaig fer. A més a més, “vostè em diu que fuma i beu” i, doncs, encara amb més raó hauria de fer-me cas. Parlar de malalties és de mala educació, ja ho sé. I no em sento pas malalt, d’altra banda. Al contrari, diria que em sento encara més o menys ben conservat. És tan sols que veig avui que Llovet parla de Churchill i diu coses que em semblen per emmarcar. Aquesta, per exemple: “Contra la moda dels nostres dies, de fer tota mena d’extravagàncies gimnàstiques o paragimnàstiques -com el ioga o el ponsiu pilates (que bo!)-, Churchill deia una cosa que jo li sentia dir sovint a Martí de Riquer: Estic ben conservat gràcies al deport: no en faig mai”. Se’m pot dir, esclar, que tal cosa és com parlar dels inconvenients de la democràcia que explicava E.A.Poe. La tirania de l’opinió. Molt més cruel, deia, que la d’un monarca. D’acord, però què hi farem! Me’n reservo l’opinió.