Molta més Oratòria
Enviat per @miquelcolomert el
Actualitzacions. Ser lliure significa, també, una forma d’alçar i bastir un ser personal, un individu, des de la claror que cadascú hagi sabut projectar sobre les paraules i el llenguatge en què ha nascut. Aquelles lliçons d’Emilio Lledó, filòsof i professor de Filosofia grega que vaig tenir fa ja tants i tants anys a la UB, antiga Central. Recordo com si fos ara la lectura de la República, de Plató, que férem, guiats per ell, aquelles tardes de dissabte -hi havia classe, aleshores, els dissabtes d'horabaixa. La llibertat de la ment com la més important de les llibertats, suposant que n’hi hagi més d’una (de llibertat). Ser lliure. El procés de la llibertat interior i el llenguatge com a element imprescindible per assolir-la. I tantes persones que viuen amb a penes 200 paraules. Un bagatge de llibertat reduït a un lèxic 200 paraules. Persones poc lliures. I més endavant arribà que, a les aules, els alumnes que tenia em demanaven sovint per què els feia aprendre textos canònics, de cor i de memòria, i després esperava que els recitessin en veu alta i ben erectes davant de la resta de companys. I per què quan arribava l’hora de les proves escrites una de les qüestions era sempre la transcripció exacta i precisa dels mateixos textos recitats de paraula. De què serveix tot això, em demanaven. Doncs perquè siguis més lliure, serveix. Perquè incorporis més paraules del llenguatge en què has nascut a les teves possibilitats de ser lliure, serveix. Perquè pot passar, de vegades, que tinguis la sensació de saber una cosa i no trobis les paraules que calen per explicar-la. En aquest cas, no ho dubtis: tot allò que no ets capaç d’explicar mitjançant les paraules del codi lingüístic, en realitat, vol dir que no ho saps. Sabem només allò que som capaços de transmetre amb les paraules de la llengua. Paraula clara, veu poderosa i vibrant. Allò que diem, però sobretot com ho diem. Qui parla de manera confusa potser és que no té gens clar allò que es pensa que vol dir. Molta més Retòrica, molta més Oratòria. Sense això, la resta, àdhuc tu, no passa de mera conjectura. I potser ni a conjectura no arriba.
