Nafarroa Bai
Enviat per @marcsic el
No sempre comparteixo punts de vista amb en Joan Oliver, però la seva aproximació a la realitat navarresa en les seves Engrunes d’ahir dissabte al diari AVUI em sembla molt sòlida i carregada d’arguments.
De la web de Nafarroa Bai voldria destacar dues seccions:
1) La presentació d’ aquesta força política, que integren 4 partits (tots ells legals, per descomptat):
"Nafarroa Bai es un esfuerzo de unión y cooperación de cuatro partidos: Aralar, Eusko Alkartasuna, EAJ-PNV y Batzarre."
2) I el manifest que reprodueixo a continuació:
Constatando la insostenible situación que vivimos en Navarra en particular, el manifiesto es una llamada a los sectores más activos de nuestra sociedad para que apoyen decididamente a NAFARROA BAI como primer paso hacia la vertebración de un espacio de futuro y en torno a unos puntos mínimos, como son, entre otros: reconocimiento de la pluralidad de Navarra, donde se dignifique y reconozca en todos los terrenos la lengua y cultura vascas así como los derechos de todas las personas euskaldunes; una Navarra solidaria, firme en el compromiso con los derechos humanos y rechazo frontal de todas las conductas que atentan contra los derechos ciudadanos, freno a las leyes que ilegalizan ideas o proscriben actuaciones políticas, defensa y extensión del estado del bienestar y la igualdad de oportunidades en todos los campos, defensa del ámbito de decisión de Navarra, dinamización e impulso a las relaciones con el resto de territorios de Euskal Herria.
Ningú no pot acusar Nafarroa Bai de connivència amb el terrorisme ja que queda molt clar que la via política és per NaBai l’ única opció, amb un rebuig explícit a totes les conductes que atemptin contra els drets dels ciutadans.
Llavors, quin és el problema? Què els fa tan indesitjables als ulls del PSOE per tal que aquest prefereixi que el PP (a través de la UPN) segueixi governant Navarra?
El PSOE no és de fiar, a Catalunya ho sabem prou bé. Potser hem de començar a prendre’ns com un consol el fet que no siguem els únics maltractats. És però, allò que se’n diu “consol de tontos”.
Aquí continuem amb els serveis bàsics i les principals infrastructures “potes enlaire”. En la meva “etapa mexicana” vaig confessar a alguns mexicans que no entenia com no havien tingut més revolucions durant el segle XX.
La veritat és que ells em podrien dir perfectament i amb tota la raó del món que no entenen què hi fa Catalunya a Espanya a hores d’ara.
